Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
lunda
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita al S de la República Democràtica del Congo, al NW de Zàmbia i al NE d’Angola.
Els lundes crearen, al s XVI, un important reialme de tipus feudal al curs alt del Kasai, que durà fins a mitjan s XIX, basat en el comerç d’ivori i d’esclaus La forma de vida tradicional de les comunitats es basa en poblats organitzats mitjançant sistemes de parentiu diferents segons la zona Practiquen l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Bé que tots ells parlen llengües bantús, només uns 310 000 parlen la llengua lunda anomenada també chilunda
senufo
Màscara senufo de fusta tallada procedent de Casamance
© Fototeca.cat
Etnologia
Individu d’un poble sudanès que viu a la Costa d’Ivori i al SE de Mali.
Conreen tota mena de gramínies, sobretot blat de moro i mill Llur sistema social es basa en la família extensa Molt bons músics, utilitzen una gran varietat d’instruments maraques, tambors, bidons buits, flautes, etc En escultura solen representar avantpassats femenins colorats en negre i vermell
dan
Etnologia
Individu d’un poble de raça melanoafricana que habita a Libèria i a la costa d’Ivori.
Són uns 125000 i es dediquen al conreu d’arròs, cafè i cotó
guro
Etnologia
Individu d’un poble melànid africà que habita a la Costa d’Ivori, entre els rius Sassandra i Bandama.
àkan
Etnologia
Individu d’un grup ètnic estès sobretot a les regions meridionals de Ghana i part de Costa d’Ivori i del Togo.
malinke
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica occidental, del grup mandé, que habita a l’alt Senegal, la Costa d’Ivori, Mali i Gàmbia.
Els malinkes, una cinquena part dels quals són musulmans, són sedentaris, crien bestiar i conreen mill Formaven tot de petits regnes independents, un dels quals, el de Kangaba Mali, té una dinastia que prové del segle VII
mandé
Etnologia
Individu d’un conglomerat de pobles negres sudanesos que habita una part de Guinea, la Costa d’Ivori, Mali, el Senegal, Gàmbia i Guinea-Bissau; tots els individus parlen llengües del grup mandé.
En nombre d’uns tres milions, es distingeixen, segons llur parla, en malinkes, que ocupen el curs alt dels rius Senegal, Níger i Gàmbia, en bambares, en diules, comerciants del sud i la majoria musulmans, i en soninkes Els malinkes, islamitzats des del segle XI, foren els primers a formar un imperi a l’Àfrica occidental Mali Dividits en castes, es dediquen a l’agricultura mill i a l’artesania ferro, cuir i terrissa
baule
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de raça sudànida del centre de la Costa d’Ivori, entre el riu Bandama i el riu Nzi, format de la mescla dels pobladors autòctons guros i senufos amb immigrats aixantis.
Els baules 400000 individus, aproximadament són agricultors de la selva i pescadors De cultura desenvolupada, dominen el treball dels metalls or, coure i posseeixen un nivell remarcable en les arts plàstiques màscares, figures, ceràmica Segons la classificació de JH Greenberg, parlen una llengua del grup kwa