Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
baining
Etnologia
Individu d’unes tribus agrícoles seminòmades de Nova Bretanya, de llengua no melanèsica, classificades sovint entre les pigmoides de Malàisia a causa de la baixa estatura (159 cm de mitjana) de llurs individus.
Són característiques llurs màscares d’escorça i de cistelleria, proveïdes d’uns llavis de grans dimensions Els bainings sofriren greus pèrdues durant l’ocupació japonesa de l’illa en la Segona Guerra Mundial
manta
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica precolombina que habità a la regió costanera de l’actual província de Manabí, a la República de l’Equador.
Ocupaven des del riu Chone fins a l’illa de Chalango eren excellents comerciants, i llurs expedicions arribaven fins al nord del Perú Als jaciments arqueològics d’allò que foren llurs poblacions hi ha les restes d’una rica cultura ofrenes als déus de figuretes de pedra i terra cuita, peces d’or i bells vasos de ceràmica
etnologia
Etnologia
Ciència que estudia les ètnies, els pobles i llurs cultures.
L’etnologia empra les dades que li forneix l'etnografia i intenta d’establir les lleis que determinen la conducta, les realitzacions i l’evolució d’un grup humà o d’una àrea cultural L’estudi d’un conjunt de grups o d’àrees culturals pot conduir a l’establiment de síntesis de més amplitud, les quals intenten d’explicar, dins una visió global, la diversitat de les cultures creades per l’home L’etnologia considera la tecnologia, els mètodes econòmics, les institucions socials i polítiques, les creences religioses, les creacions artístiques i el folklore com a parts del sistema adoptat per un…
luba
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble negre de l’Àfrica central, de llengua bantú, que s’estén des del nord del llac Tanganyika fins al riu Zambezi i és format per un milió d’individus.
Els lubes crearen un poderós reialme al s XVI Són famoses llurs escultures de fusta, tingudes entre les millors de l’art negre africà
tupinamba
Etnologia
Individu d’un antic poble amerindi, de la família lingüística tupí-guaraní, que vivia a la costa atlàntica, al sud del delta de l’Amazones (segle XVI).
Llurs pràctiques rituals d’antropofàgia —fins al punt que el nom equivalia a salvatge— provocaren la persecució per part dels blancs i llur extinció
eburó
Etnologia
Individu d’un poble germànic que habitava al nord de les Gàl·lies entre el Rin i el Mosa.
Resistí a Roma dirigit per Ambíorix, i fou reprimit per Juli Cèsar 53-51 aC Es fusionaren amb llurs veïns, els auduatici , i formaren la Civitas Tungrorum
balti
Etnologia
Individu d’un poble que habita al Caixmir, a la vall principal de l’Indus, entre les muntanyes del Karakoram i el Nānga Parbat.
Els baltis 50 000 individus aproximadament són de tipus físic indoari i de llengua tibetana Llurs activitats principals són l’agricultura i la ramaderia, i pertanyen a la regió musulmana xiïta
beothuk
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble indi de l’Amèrica del Nord que habitava l’illa de Terranova, extingit el 1829, després de l’ocupació de l’illa, d’ençà del s XVIII, pels indis micmac i pels europeus.
Es diferenciaven considerablement dels pobles veïns tant per llurs característiques racials com per llur cultura material, molt primitiva La llengua, no prou coneguda, no pot ésser inclosa amb seguretat dins la família algonquina
pomac
Etnologia
Individu d’un poble de Bulgària, de religió musulmana, que en nombre d’uns 150 000 viu a les muntanyes del Ròdope.
Decendents d’esclaus anteriors a la invasió búlgara, els pomacs es veieren obligats al s XVII a convertir-se en massa a l’islam Llurs costums i parla en fan avui una minoria netament diferenciada
vepse | vepsa
Etnologia
Individu d’un poble del grup finès que habita entre la riba occidental del llac Onega i els rius Svir’ i Ojat’, al SW del llac Ladoga, a la República de Carèlia (Rússia).
Hom estima la seva població en uns 200000 individus Tot i que conserven en el folklore i en les creences reminiscències de l’antiga cultura finesa, han adoptat el sistema de vida de llurs veïns russos