Resultats de la cerca

Els dakotes s’estengueren cap al nord i l’oest dels actuals EUA i cap al sud-oest del Canadà Actualment habiten a les reserves de Dakota del Nord, Dakota del Sud, Nebraska, Montana i Alberta

El centre de dispersió dels atapascans és probablement la zona del llac Athabasca, Canadà Des d’aquest punt s’estengueren vers el sud, al llarg de l’oest dels EUA, fins a arribar a les fronteres actuals de Mèxic el moviment migratori s’aturà al s XVI Amèrica, les ètnies i les cultures Els atapascans de l’àrea de Mackenzie són considerats típics representants de la cultura subàrtica El grup de l' àrea cultural del sud-oest és el més nombrós i homogeni apatxe, navaho, kiowa- apatxe, etc i és format per pobles recollectors i caçadors que manllevaren dels indis pueblo…

Els hereros viuen de la ramaderia i habiten el N de l’Àfrica del sud-oest i a Betxuanalàndia

Els bassaris uns 50 000 individus també habiten el nord-oest de Guinea i el sud del Senegal Agricultors de la sabana, parlen una llengua del grup atlàntic, segons la classificació de JHGreenberg

Els assiniboines, que tradicionalment eren establerts a l’oest del Winnipeg, actualment habiten les reserves de l’estat de Montana, EUA 4 000 h 1970 i d’Alberta, Canadà 1 000 h 1970

Els cahites habitaven al nord-oest de Mèxic, als cursos baixos dels rius Sinaloa, Fuerte, Mayo i Yaqui En entrar en contacte amb els conqueridors castellans 1533 eren uns 100000 Les tribus principals que han sobreviscut són els mayos mayo i els yaquis yaqui La llengua cahita pertany a la família utoasteca

Lloc de pas obligat cap a l’oest, llur situació provocà conflictes greus amb els colonitzadors, sobretot les batalles del 1862, 1868 i 1870, en què l’exèrcit americà comandat per GACuster fou desfet completament a Little Bighorn Reclosos des del 1890 a les reserves de Minnesota, Montana, Nebraska i Dakota, els anys noranta eren uns 40 000 individus

Els haides pertanyen a la família lingüística na-denè i, juntament amb els pobles tlingit al N de Vancouver, kwakiutl, tsimshian i salish a la costa de la Colúmbia Britànica, constitueixen el grup cultural dels anomenats indis del Nord-oest L’economia es basa en la pesca del salmó, la caça dels grans mamífers marins i la utilització de la fusta dels boscs Construïren grans canoes, cases amb portes molt treballades, pals totèmics, caixes decorades amb relleus i magnífiques màscares, les peces d’art més interessants dels indígenes de l’Amèrica del Nord Són en procés de desaparició

Eren difosos probablement, en èpoques anteriors, per tot el sud d’Àfrica actualment resten reduïts a un petit nombre d’individus arraconats —per l’extensió successiva dels khoikhois i dels bòers— a les zones més inhospitalàries, principalment a l’àrea compresa entre els aiguamolls del riu Okavango i del llac Ngami, i de les terres àrides del Kaukauveld i de l’Omaheke, i, amb menys importància, per altres zones del Kalahari i al Namib Són, en total, uns 50 000 individus 1960, dels quals 30 000 a Botswana i 20 000 a l’Àfrica del Sud-oest Alguns grups de sans sotmesos a d’altres…

Pot ésser amb retorn o sense El bumerang amb retorn és lleuger, de secció planoconvexa o biconvexa amb un lleu retorciment en espiral a la manera d’una hèlix que fa que torni fins a prop del llançador és emprat exclusivament a l’oest d’Austràlia El bumerang llancívol corrent, el que no torna, és més feixuc i menys corb, i és emprat com a arma de caça i de guerra Fora d’Austràlia és emprat entre els indis hopis d’Amèrica, al Dècan i a Etiòpia El bastó llancívol era emprat també a l’antic Egipte, i ha estat trobat a les excavacions d’Århus Dinamarca corresponents a l’edat de la…