Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
cafre
Etnologia
Nom d’origen àrab (Kāafir, ‘infidel’), aplicat dins l’islam als no musulmans.
Fou adoptat pels europeus per a designar els pobles de llengua bantú de l’Àfrica sud-oriental, especialment els pertanyents al grup nguni
mandé
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües nigerocongoleses de la superfamília nigerokurdufaniana parlades pels pobles mandés, la meitat dels quals les tenen com a llengua materna, i la resta, com a llengua vehicular.
Aquestes llengües tendeixen a estendre's per tota l’Àfrica occidental Hom les classifica en dos grups l'occidental que inclou el malinke, el mandinka, el mende, el soninke, etc i l'oriental que inclou el mano, el samo, el tura, etc
xerpa
Etnologia
Individu d’un poble del Nepal que habita a les zones altes de l’Himàlaia (entre 2 000 i 4 000 m d’altitud).
Provinents del Tibet oriental, els xerpes han representat fins avui una forma arcaica del lamaisme Coneguts mundialment per llur participació en expedicions i estudis d’alta muntanya, l’any 2000 eren uns 50 000, tres quartes parts dels quals habitaven al Nepal, i la resta a l’Índia el Bhutan i la Xina
massai
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Llengua del subgrup nilòtic, branca oriental, del grup de llengües sudàniques oriental pertanyents a la família niloticosahariana.
andhra
Etnologia
Individu d’un poble preari, de llengua telugu, establert a la regió situada entre els rius Krishna i Godāvari des del 400 aC aproximadament.
Foren vassalls de Maurya i el s I a C fundaren una dinastia independent, la dels Sātavāhana, que, escindida aviat en cinc branques, perdurà fins al s III dC Els reis andhres protegiren el budisme i construïren santuaris i monestirs Els andhres comerciaren amb regions de l’Àsia sud-oriental i encunyaren monedes d’or i argent El país dels andhres ha donat el seu nom a l’estat d’Andhra Pradesh
karèn
Etnologia
Individu pertanyent a una de les ètnies que habiten a Myanmar.
Els karens parlen llengües del grup sinotibetà i, bé que són sobretot budistes i mantenen costums arcaics, no formen una població homogènia el criteri d’adscripció és sobretot territorial habiten majoritàriament a la frontera sud amb Tailàndia, a l’estat de Karèn i al de Kayah, i a l’àrea oriental del delta de l’Irauadi Hom en distingeix dos grans grups els karens blancs i els karens roigs o kayah En la dècada del 1990 eren uns tres milions
bantú
Etnologia
Individu pertanyent a qualsevol dels pobles de llengua bantú.
El conjunt de pobles bantús, de característiques antropològiques i culturals molt diverses, habita l’Àfrica, al sud d’una línia que va des de la costa de l’Atlàntic, al nivell de Douala, fins a l’embocadura del Juba, a l’Índic, exceptuant principalment la part sud-occidental del continent, ocupada pels khoisànids i els europeus Els bantús arribaren a la regió actual a través de successives migracions, l’origen de les quals és encara incert Segons les escoles alemanya i sud-africana, els bantús són originaris del Kurdofān o de l’alt Nil, al nord de la regió dels Grans Llacs Els altres…
txeremís | txeremissa
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble finoúgric establert entre el curs mitjà del Volga i el V’atka.
Els txeremissos estigueren sotmesos als khàzars segle VIII, als búlgars del Volga segles IX-XIII i als mongols Caigut el kanat de Kazan’ 1552, passaren a dependre dels russos Anomenats també maris , constituïren la República Socialista Soviètica Autònoma dels Maris, dins la RSFSR, actualment República dels Maris, on són majoria, bé que hi ha txeremissos a les repúbliques dels Tàtars i dels Udmurts, a Baixkíria i al Kazakhstan Llur llengua, pertanyent a la branca finoúgrica de la família uraliana, dita també mari , és parlada per unes 600000 persones 1993 als territoris esmentats Té dos…
búlgar | búlgara
Etnologia
Individu d’un poble que parla una llengua eslava del sud, que habita formant un grup homogeni a Bulgària (7 900 000 individus) i que s’estén vers el nord, a Romania (13 000 individus, principalment al Butjak).
L’antiga població búlgara del nord de Grècia abandonà el país d’ençà dels trasllats de poblacions que seguiren el tractat de Lausana el 1923 Els búlgars actuals són el resultat de la fusió dels antics pobladors turcs del segle VII anomenats també búlgars , amb la base de la població essencialment eslava que dos segles abans ja s’hi havia imposat damunt els pobladors tracis i illiris Els invasors, que constituïren les classes governants i donaren nom al país, adoptaren ben aviat la llengua i la cultura eslaves El tipus búlgar actual presenta trets racials mediterrànids que el…