Resultats de la cerca

Els guanxes no formaven una població homogènia, sinó un complex ètnic format per diverses aportacions, i que encara avui dia, i per sota de les fortes contribucions hispàniques, és possible de distingir l’ home de Cromanyó prehistòric, descendent dels grups d’aquest tipus del nord d’Àfrica, els paleomediterranis, del tipus també prehistòric de Comba-Capèla, els mediterranis, els armènids, procedents de l’Orient, els nòrdics prehistòrics i els negres, descendents probablement d’esclaus africans A l’arribada dels colonitzadors es dedicaven ja al conreu de la terra i a la ramaderia, però encara…

Els pobles pueblos són els hopis hopi de la família xoixon, que viuen al NW de l’estat d’Arizona, entre els rius San Juan i el petit Colorado els queres, que són de la família hokasioux i viuen a l’W de Rio Grande, a l’estat de Nou Mèxic els tanos tano, de la família utoasteca, que viuen a la vall del Rio Grande, a Nou Mèxic i els zunis, de llengua independent, que viuen a la vall del riu Zuni, afluent del petit Colorado Aquests quatre pobles són els que havien desenvolupat una cultura més elevada quan els europeus arribaren al territori dels actuals EUA Coneixien l’agricultura,…

Ocupaven des del riu Chone fins a l’illa de Chalango eren excellents comerciants, i llurs expedicions arribaven fins al nord del Perú Als jaciments arqueològics d’allò que foren llurs poblacions hi ha les restes d’una rica cultura ofrenes als déus de figuretes de pedra i terra cuita, peces d’or i bells vasos de ceràmica

Parlen una llengua xoixon de la família lingüística utoasteca Són dividits en clans matrilineals, agrupats, al seu torn, en fratries Agricultors i ramaders sedentaris, viuen en cases de pedra i fang característiques La seva artesania és molt rica, especialment la ceràmica La religió hopi presenta rituals i cerimonials de gran complicació Actualment són uns 6 000 individus

Es tracta de la cultura mexicana més antiga i qui sap si la més creadora, car la seva influència es troba pràcticament a l’etapa preclàssica de totes les cultures de l’antic Mèxic El primer centre olmeca fou la ciutat de La Venta, la més antiga de Mèxic, situada en una petita illa envoltada d’aiguamolls, on s’han descobert places cerimonials, plataformes de terra apilotada, piràmides, grans altars i esteles de pedra tallada plens de relleus, i, sobretot, sis monumentals caps humans de pedra de 3 metres d’alçada i de 15 tones de pes, admirablement tallats i molt…

A l’època precolombina fou un poble molt important i nombrós, que s’estengué per tota la costa del golf de Mèxic Els huaxteques desenvoluparen una interessant cultura, influïda per la dels olmeques, dels totonaques i dels maies Als jaciments de la zona més de dos-cents hi ha escultures de pedra relleus de déus i imatges masculines i ceràmica de formes i de decoració molt variada

Al s XVI habitaven les “set ciutats de Cíbola”, que la imaginació de Coronado i d’altres exploradors feia suposar com un imperi daurat La forma de vida tradicional era sedentària, i el conreu del blat de moro l’activitat econòmica bàsica Habitaven en pobles formats per cases de pedra que construïen en diversos nivells Organitzats en tretze clans matrilineals, destacaren per la seva activitat artesanal, especialment en el treball de l’argent, les turqueses i la ceràmica Els cerimonials religiosos eren molt elaborats Actualment viuen majoritàriament en reserves i conserven…

Pot ésser amb retorn o sense El bumerang amb retorn és lleuger, de secció planoconvexa o biconvexa amb un lleu retorciment en espiral a la manera d’una hèlix que fa que torni fins a prop del llançador és emprat exclusivament a l’oest d’Austràlia El bumerang llancívol corrent, el que no torna, és més feixuc i menys corb, i és emprat com a arma de caça i de guerra Fora d’Austràlia és emprat entre els indis hopis d’Amèrica, al Dècan i a Etiòpia El bastó llancívol era emprat també a l’antic Egipte, i ha estat trobat a les excavacions d’Århus Dinamarca corresponents a l’edat de la pedra…

Fou un dels primers pobles melanesis que arribà a Oceania A causa del seu aïllament, la seva cultura evolucionà molt poc Físicament eren de talla curta i pell fosca, crani dolicocèfal, mandíbules prògnates i dents prominents, front fugisser i nas ample d’arrel deprimida, ulls enfonsats, cabell negre i cresp Vivien de la caça i de la recollecció Llurs armes eren toscs instruments de pedra tallada Desconeixien el foc i la ceràmica Els seus refugis eren paraments d’escorça S'agrupaven en tribus i subtribus, que mantenien entre elles contínues hostilitats Per raó del baix bagatge…

La cultura dels zapoteques uns 540 000 el 1995 varia segons l’hàbitat la muntanya, la vall o la costa i l’economia de subsistència, de mercat o urbana La societat és organitzada entorn de centres de població amb una base agrícola Malgrat llur catolicisme oficial, mantenen innombrables creences i ritus antics A l’època precolombina tingueren una cultura important 100-800 dC, centrada al turó de Monte Albán, a la vall d’Oaxaca, on hi ha nombroses construccions de pedra d’una gran sobrietat i harmonia, terrasses escalonades, grans places per a les processons i actes de culte, jocs…