Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
mazateca
Etnologia
Individu d’un poble que habita prop de Huantla i Teotitlan (Oaxaca).
En l’època precolombina els mazateques poblaven la regió anomenada Olmeca, a l’estat de Veracruz
banziri
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble del sud de la República Centreafricana, prop de Bangui.
Els banziris són agricultors de la sabana i pescadors, i parlen una llengua pertanyent al grup adamauaubanguià
mocovi
Etnologia
Individu d’un poble amerindi del Chaco argentí, que habitava prop del riu Bermejo.
Caçadors i recollectors, els mocovis foren transformats per les colònies dels jesuïtes en ramaders sedentaris Actualment en resten uns quants centenars d’individus a la colònia de Napalpi
guaraní
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que, amb els tupís (tupí, tupí-guaraní) forma una família ètnica i lingüística.
A l’arribada dels europeus a Amèrica, s’estenien des de la costa atlàntica fins als rius Paraná, Uruguai i Paraguai La forma de vida tradicional, actualment residual, es basava en l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Organitzats en clans patrilineals, vivien en poblats d’unes cinquanta famílies La guerra era una activitat central, i practicaven els sacrificis humans L’autoritat residia en els cabdills i en els bruixots o xamans Al s XVI els guaranís dels voltants d’Asunción foren sotmesos al règim d' encomienda , mentre que a l’alt Paraná i al riu Uruguai, a través de les…
punan
Etnologia
Individu d’un grup de pobles, d’origen mongoloide, que viuen al centre de l’illa de Borneo.
Tradicionalment nòmades, vivien als boscs, a les àrees muntanyoses, i prop dels grans rius Construïen senzills aixopluces i vivien dels productes de la selva i de la cacera Actualment són quasi tots agricultors El 1960 eren uns 5 000 individus
atsina
Etnologia
Individu d’un poble de parla algonquina de l’Amèrica del Nord conegut també pel nom de gros ventre
de les Praderies.
A mitjan sXIX, els atsines eren establerts prop del riu Milk, entre el Saskatchewan del Sud i l’alt Missouri, i vivien entre els blackfeet ‘peus negres’, amb els quals es trobaven confederats Actualment romanen en reserves de l’estat de Montana, EUA
nuba
Etnologia
Individu del grup de tribus que habiten a la zona muntanyosa del Kurdufan (Sudan).
Desplaçats pels àrabs als territoris actuals des del s XVI, els anys noranta eren prop d’1,5 milions d’individus Conreen mill, sèsam i blat de moro Algunes tribus mantenen el matriarcat com a sistema social Llurs llengües pertanyen al grup nubià Parcialment islamitzats, són famoses les seves lluites rituals
calmuc | calmuca
Etnologia
Individu d’un poble mongol del grup occidental o oirat.
A mitjan anys noranta eren uns 150 000 Són de religió lamaista i d’ençà del s XVII habiten el territori ocupat actualment per la República dels Calmucs, al curs baix del Volga Dos altres petits grups habiten a les ribes del Don són anomenats buzava i al Kirguizistan, prop de la frontera xinesa els anomenats sart , convertits a l’islamisme
coloured
Etnologia
Denominació aplicada als individus fruit del mestissatge entre diferents grups racials sud-africans (blancs, esclaus asiàtis i de Madagascar, indígenes, khois i sans i, en menor proporció, bantúids).
Durant els anys que l’ apartheid fou vigent 1948-91 constituí un grup oficialment segregat de les poblacions blanca i negra, amb un estatut intermedi De radicació preferentment urbana Ciutat del Cap i Port Elizabeth, estan molt europeïtzats i, com a resultat dels anys de segregació, han desenvolupat un cert grau d’identitat i de cohesió malgrat l’heterogeneïtat del seu origen Parlen anglès i afrikaans i són cristians Formen prop del 9% de la població sud-africana
assiri | assíria
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble que parla una variant oriental del neoarameu (neosiríac).
Els assiris, que es donaren aquest nom ells mateixos, es trobaven localitzats al començament del s XIX damunt la frontera entre l’Iraq i l’Iran, prop del llac d’Urmia eren en llur majoria nestorians, amb una minoria d’uniats, i reivindicaren un autonomia territorial En 1827-28, una part de la població emigrà especialment a Armènia on foren anomenats aisor El 1918 començà un fort corrent emigratori cap a l’antigal’URSS El dialecte principal, el de la regió de l’Urmia, fou codificat a la fi del s XIX, i ha esdevingut llengua literària