Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
mascoi
Etnologia
Individu del poble amerindi que habita a la confluència del riu Paraguai amb el riu Pelcamaejo (Paraguai).
Actualment en resten uns 1 200 individus
mocovi
Etnologia
Individu d’un poble amerindi del Chaco argentí, que habitava prop del riu Bermejo.
Caçadors i recollectors, els mocovis foren transformats per les colònies dels jesuïtes en ramaders sedentaris Actualment en resten uns quants centenars d’individus a la colònia de Napalpi
kuba
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble negre de l’Àfrica equatorial, de raça congolesa i llengua bantú, que habita al Congo, entre els rius Sankuru i Kasai.
Al s XVII els kubes constituïren un important reialme, del qual resten notables obres d’art figures retrat dels seus reis i copes per a beure en forma de cap de dona
ute
Etnologia
Individu d’un poble amerindi del grup xoixon, de la família lingüística utoasteca, que habitava a l’W de Colorado i a l’E d’Utah.
Eren recollectors i caçadors nòmades, i vivien en petits grups familiars Després de les guerres índies 1864-70, vengueren llurs terres als EUA En resten uns 4 000 a les reserves de Colorado i d’Utah
xoixon
Etnologia
Individu d’un poble amerindi, de llengua xoixon, que habitava al SE de Califòrnia, a l’E de Nevada i al NW d’Utah.
N'hi havia dos grups els de l’W, nòmades i sense organització, caçadors i recollectors, i els del N i la vall del Wind, dedicats a la cacera de búfals i a la guerra Actualment en resten uns 7 500 en reserves
cabilenc | cabilenca
Etnologia
Els cabilencs són agricultors i pastors sedentaris que habiten en pobles formats de cases apinyades d’un sol sostre, i resten dividits en clans rivals ṣoffs , evolució de primitives meitats matrilineals En èpoques passades estigueren associats en confederacions de tribus, el nom de les quals designà la regió Taqbailit Malgrat la forta influència àrab, els cabilencs de la Gran Cabília són actualment de llengua amaziga
pueltxe
Etnologia
Individu d’un poble indígena de l’Amèrica del Sud, de raça pàmpida, que vivia a les pampes de l’actual República Argentina.
Fins al s XVIII els pueltxes parlaven la llengua het, però després adoptaren la llengua araucana Quan conegueren el cavall, introduït a la pampa pels castellans, llur vida de caçadors nòmades s’enriquí moltíssim, car pogueren caçar tot cavalcant, i amb l’ajut de les boleadoras , els ràpids animals de la Pampa, els estruços i els guanacs Les persecucions a què els sotmeteren primer els castellans i després els argentins els obligaren a anar cap al S Actualment només en resten uns cinc-cents individus, que viuen a la regió al S del Río Negro
carib
Etnologia
Individu d’un grup de tribus ameríndies que des de poc temps abans de la descoberta d’Amèrica ocupava les Petites Antilles i part de les terres veïnes del continent, anteriorment poblades pels arawaks, de trets característics de la cultura amazònica.
El nucli principal dels caribs actuals és a les zones muntanyoses de les Guaianes i de Veneçuela, en llur frontera amb el Brasil n'hi ha també altres tribus aïllades a les ribes del riu Negro i a la conca dreta de l’Amazones Als contraforts dels Andes colombians n'hi ha un altre grup important Els primitius caribs insulars, coneguts en llurs primers contactes amb els europeus per llur bellicositat i canibalisme, han desaparagut gairebé totalment de les Antilles El 1960 els 6 000 supervivents dels caribs insulars foren relegats per França i Anglaterra a la Dominica, on en resten…
san
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica sud-occidental de la raça khoisànida, que constitueix l’element més primitiu de la regió.
Eren difosos probablement, en èpoques anteriors, per tot el sud d’Àfrica actualment resten reduïts a un petit nombre d’individus arraconats —per l’extensió successiva dels khoikhois i dels bòers— a les zones més inhospitalàries, principalment a l’àrea compresa entre els aiguamolls del riu Okavango i del llac Ngami, i de les terres àrides del Kaukauveld i de l’Omaheke, i, amb menys importància, per altres zones del Kalahari i al Namib Són, en total, uns 50 000 individus 1960, dels quals 30 000 a Botswana i 20 000 a l’Àfrica del Sud-oest Alguns grups de sans sotmesos a d’altres…
asteca
Àrea cerimonial del Templo Mayor de les ruïnes asteques de Tenochtitlán, a l’actual Ciutat de Mèxic, Mèxic
© Corel Professional Photos
Etnologia
Història
Individu d’un poble de parla nàhuatl que habitava l’altiplà central de Mèxic.
Els asteques, anomenats també tenotxques i mexiques, aparegueren a la vall de Mèxic vers la segona meitat del segle XII A causa de llur extraordinària organització militar dominaren en poc temps totes les altres poblacions del país i establiren un imperi que s’estengué des del límit sud de l’actual Michoacán fins més enllà de l’istme de Tehuantepec Vers el 1325 els asteques fundaren una gran ciutat, Tenochtitlán, erigida damunt un llac, que convertiren en capital de l’imperi actual ciutat de Mèxic De primer, els asteques eren un grup de caçadors migratoris En poc temps es convertiren en…