asteca

f
m
Història
Etnologia

Àrea cerimonial del Templo Mayor de les ruïnes asteques de Tenochtitlán, a l’actual Ciutat de Mèxic, Mèxic

© Corel Professional Photos

Individu d’un poble de parla nàhuatl que habitava l’altiplà central de Mèxic.

Els asteques, anomenats també tenotxques i mexiques, aparegueren a la vall de Mèxic vers la segona meitat del segle XII. A causa de llur extraordinària organització militar dominaren en poc temps totes les altres poblacions del país i establiren un imperi que s’estengué des del límit sud de l’actual Michoacán fins més enllà de l’istme de Tehuantepec. Vers el 1325 els asteques fundaren una gran ciutat, Tenochtitlán, erigida damunt un llac, que convertiren en capital de l’imperi (actual ciutat de Mèxic).

De primer, els asteques eren un grup de caçadors migratoris. En poc temps es convertiren en excel·lents agricultors i, aprofitant les tradicions culturals més civilitzades dels tolteques, es convertiren a la vida urbana i desenvoluparen una important civilització. Anys després de la fundació de Tenochtitlán, el 1376, els asteques elegiren llur primer monarca, Acamapichtli. Els primers reis foren tributaris de les ciutats d’Atzcapotzalco, dels tepaneques, i de Texcoco, però l’emperador Itzcoatl (1428-40) derrotà les ciutats rivals i establí una aliança amb els txitximeques de Tlacopán. La vall de Mèxic restà sota el domini de Texcoco, Tlacopán i Tenochtitlán, que formaren una mena de federació. Els emperadors Moctezuma I (1440-69) i Ahuitzotl (1486-1502) aconseguiren d’establir la sobiránia asteca sobre els totonaques de Veracruz, els huasteques del riu Pánuco, i pel sud fins a l’actual estat de Guerrero. Durant el regnat de Moctezuma II (1502-20), el castellà Hernán Cortés desembarcà a Veracruz (1519) i aconseguí, en poc temps, de desmembrar l’imperi, auxiliat decisivament per una revolta general de molts dels pobles sotmesos als asteques. El darrer sobirà asteca fou executat pels castellans el 1524.

Els elements més importants de la cultura material dels asteques foren l’agricultura de chinampas o illots de terra flotants, estabilitzats mitjançant estaques, als llacs i les terres enfangades de la regió (on conreaven moresc, verdures i flors), la metal·lúrgia, el teixit, l’artesania i una arquitectura molt desenvolupada. Comerciaven amb tots els pobles dominats i amb d’altres d’independents.

La religió asteca dominava tota la vida social; la societat, l’exèrcit i el govern eren supeditats a la religió com a creença i com a concepció i forma de vida. Els asteques eren politeistes; tanmateix, tenien un coneixement intel·lectual d’un ésser suprem creador de l’existència. Les divinitats principals eren Huitzilopochtli, déu de la guerra; Tezcatlipoca, déu de la vida; Tlaloc, déu de la pluja; i Quetzalcoatl, déu de l’aire i heroi cultural. Practicaven sacrificis humans i menjaven la carn de les víctimes. Hom coneix casos de sacrificis en massa: entre 20.000 i 40.000 presoners de guerra.

En matèria de coneixements científics aplicaven el càlcul matemàtic a base d’un sistema vigesimal. Tenien un calendari solar de 365 dies, dividit en 18 mesos de 20 dies cadascun, i un sobrant de 5 dies considerats nefasts, durant els quals cessava gairebé tota l’activitat. Cada 52 anys formaven un cicle. També tenien un calendari religiós o cerimonial, de 260 dies, dividit en 20 tretzenes. Desenvoluparen una escriptura pictogràfica i ideogràfica i, en alguns casos, fonètica. Només era lletrada la classe superior. Escrivien damunt pells d’animal preparades i en fulls de paper elaborats amb maguei premsat.

L’organització social asteca en els seus orígens havia estat igualitària; era basada en el calpulli (institució derivada dels primitius clans exogàmics), barri o localitat on vivien un conjunt de persones emparentades. La propietat de la terra era comuna, i cada calpulli en posseïa una proporció que distribuïa en usdefruit als caps de família. Aquesta organització fou progressivament modificada i la societat esdevingué fortament estratificada. El cim de l’estat i de la societat asteca, el tlatoani (emperador), era elegit pels caps dels calpullis; tenia poder militar i religiós i era ajudat en qüestions civils per un important funcionari anomenat eihuacoatl. L’estat era autocràtic i militarista. La noblesa, que gaudia de grans privilegis, constituïa els caps dels calpullis, els caps militars i els governadors de províncies. A més d’aquesta aristocràcia governant, les classes eren basades en la funció social: sacerdots, administradors, militars, mercaders, artesans, artistes, mestres, cantants, agricultors lliures, treballadors annexats a la terra, camàlics i esclaus. L’exèrcit era constituït en part per professionals. Sobre els homes comuns requeien les càrregues, el treball i els tributs, i els esclaus eren totalment desproveïts de qualsevol dret. El 1521, quan Hernán Cortés entrà a Tenochtitlán, la població fou estimada en 100.000 h, i la de la vall en uns cinc milions. Actualment resten nombrosos grups de parla nàhuatl a Mèxic i en d’altres indrets d’Amèrica Central (uns 700.000), alguns d’ells descendents dels antics asteques.

Emperadors asteques

Acamapichtli 1376-1396
Huitzilihuitl 1396-1417
Chimalpopoca 1417-1428
Itzcoatl 1428-1440
Moctezuma I 1440-1469
Axaiacatl 1469-1481
Tizoc 1481-1486
Ahuitzotl 1486-1502
Moctezuma II 1502-1520
Cuitlahuac 1520
Cuauhtémoc 1520-1524