Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
tarasca
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Llengua independent parlada pels tarasques (uns 20 000 com a llengua única).
bubi
Etnologia
Individu d’un poble que constitueix l’element indígena de l’illa de Bioko (són actualment uns 25 000).
birmà | birmana
Etnologia
Individu del grup ètnic més nombrós de Myanmar (uns 31 milions, és a dir, el 69% del total el 1994).
Ocupen les valls dels rius Irauadi i Chindwin fins als 24° N, la costa de Tenasserim sobre la mar d’Andaman, i la costa d’Arakan sobre el golf de Bengala Són de raça mongòlida immigrats del nord de la regió actual, i han rebut des de temps antic l’influx de la civilització índia Practiquen el conreu de l’arròs amb arada i dominen la tècnica del teixit Les habitacions són construïdes sobre plataformes i reunides en poblets protegits, per estacades, de les feres i dels lladres Són budistes, i cada poble té un monestir que serveix, a més, d’escola Els espectacles artístics tradicionals tenen…
yàmana
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Amerindi de la Terra del Foc, pràcticament extingit (al segle XIX els yàmanes eren uns 2 500 o 3 000).
Parlaven una llengua pròpia Poble nòmada i caçador, la família monògama era la base social de llur organització política
mohave
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de la Califòrnia meridional que habitava en el curs inferior del Colorado i no lluny del desert de Mojave (o Mohave).
Els mohave coneixien l’agricultura i la ceràmica i habitaven en cases quadrangulars Al s XVII eren uns 80 000 L’any 1940 en restaven uns 850
orotx
Etnologia
Individu d’un poble tungús que viu a la riba esquerra de l’Amuri a la zona costanera enfront de l’illa de Sakhalin (Sibèria).
El 1979 eren uns 1 200 individus, dels quals només uns 500 parlaven una llengua pròpia Són caçadors i pescadors i criaven rens, i per això han estat anomenats, de vegades, els homes dels rens Alguns autors els han relacionats amb els indis de l’Amèrica del Nord
txam
Etnologia
Individu d’un poble de raça paleomongòlida que viu al centre del Vietnam i a Cambodja descendent de les tribus malaiopolinèsies, molt influïdes per la civilització índia, que fundaren el regne de Txampa
.
Al Vietnam —n'hi ha uns 160 000, gairebé tots assimilats a la població autòctona—, conreen arròs i practiquen el comerç A Cambodja —n'hi ha uns 100 000— han adoptat l’islamisme dels malais, bé que conserven trets originals, com el predomini de l’oncle matern La llengua txam pertany al grup de llengües monkhmer
mohawk
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una tribu de l’Amèrica del Nord, una de les més importants dels iroquesos.
Els mohawk habitaven al segle XVII a la vall del Mohawk, i després s’estengueren fins al riu Sant Llorenç, pel N, i fins al Mississipí, per l’W Dividits en dues fratries la del clan de les tortugues i els llops i la del clan de l’os, eren uns 3000 individus quan foren sotmesos, al segle XVIII, pels anglesos Cap al 1930 en restaven uns 800
meo
Etnologia
Nom amb el qual són coneguts els miao de la Indoxina que habiten les àrees del nord del Vietnam i Laos.
Practiquen una agricultura itinerant de tala i crema basada en l’arròs, el blat de moro i les patates dolces El bestiar boví i porcí és un complement important de llur subsistència Hom en calcula la població entre uns 100 000 i uns 200 000 individus L’organització política generalment no depassa l’àmbit del vilatge i els diferents grups es distingeixen pel color dels vestits de les dones
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina