Resultats de la cerca

En el Nou Testament l’arca de Noè és considerada símbol del baptisme de l’Església

Ocupa el desè lloc de la sistematització genealògica que va d’Adam, l’epònim de la humanitat, fins al Diluvi Al moment del Diluvi, segons la narració del Gènesi , construí una arca arca de Noè , on se salvà ell i la seva família i una parella d’animals de cada espècie En el Diluvi, Noè té el paper que, amb altres noms, tenia l’heroi de les tradicions sumèria, assíria i babilònica, amb la diferència que la Bíblia atribueix a Henoc, l’home just, el privilegi d’ésser transportat al món diví, mentre que Noè, també home just, encapçala només les genealogies dels nous pobladors de la…

Tant la versió babilònica de l’epopeia de Gilgameš com la narració bíblica del Gènesi , que sembla inspirar-s’hi, parlen d’un anunci previ del diluvi per part de la divinitat i de l’ordre de construir una nau de salvació arca de Noè La intenció del relat bíblic és eminentment teològica i estranya a qualsevol preocupació historicista Hom troba també aquest tema en la mitologia clàssica Deucalió

El tipus és un símbol o figura d’una persona o cosa futura, normalment un fet del Vell Testament que en prefigurava un del Nou Testament L’antitip és aquesta persona o cosa prefigurada pel tipus Per exemple, l’arca de Noè és un tipus de l’Església i aquesta és l’antitip Amb tot, a vegades l’antitip té el sol sentit de tipus o figura per a sant Gregori de Nazianz el pa i el vi són l’antitip figura del Cos i la Sang de Crist

El mot prové de l’accadi karibu , divinitat assíria que intercedia pels homes davant els déus principals, que hom representava en forma d’home, de toro, d’àguila i de lleó alats, guardant l’entrada dels temples les mateixes formes de les visions d’Ezequiel i de l’Apocalipsi, que a l’edat mitjana figuraven els quatre evangelistes La Bíblia els menciona en el relat del paradís -i, sobretot, n’esmenta la representació damunt l'arca de l’aliança- i en el temple de Salomó, on indicaven la presència de Jahvè i el seu tron Corresponen als quatre animals de l’Apocalipsi, bé que moltes de llurs…

Considerada com el tron on residia Jahvè i on manifestava la seva presència, tenia una funció especial en el ritual del sacrifici pel pecat del poble

El cànon de l’Antic Testament es formà gradualment al llarg de la història d’Israel La troballa pel rei Josies 621 aC, al temple de Jerusalem, de l’anomenat llibre de la Llei Torà —recopilació deuteronòmica de les tradicions jahvista i elohista— suposà el principi d’un cos oficial de revelació hom el guardava a l’arca de l’aliança, i havia d’ésser reconegut i declarat sagrat pels dirigents religiosos, profetes i sacerdots La Llei fou dividida en seccions, a fi de poder ésser llegida públicament en la seva totalitat en un període de temps determinat en la litúrgia i el culte Gradualment i sota…

Esmentada només d’una manera discreta i episòdica anunciació, visitació, Betlem, purificació, fugida a Egipte, visita al temple, noces de Canà, crucifixió, Pentecosta en el conjunt de la literatura neotestamentària, Maria és objecte d’antigues tradicions, segons una de les quals morí a Efes segons una altra tradició morí a Jerusalem, on hi ha el santuari de la Dormició D’altra banda, com a objecte de culte i de veneració ocupà progressivament un lloc singular i eminent en la fe i en la pietat cristianes, tant d’Orient com d’Occident, i hom ha pogut dir que és un cas típic, fins i tot un cas…