Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
resta d’Israel
Bíblia
En el llenguatge profètic, petita part del poble que s’escapa de la destrucció i constitueix el nucli del poble salvat per Déu.
És el tema clau de la teologia de la conversió i la salvació El poble, dispersat per les seves culpes, no desapareixerà mai del tot, com desapareixeran els altres, sinó que, per la fidelitat de Déu, un dia renaixerà Isaïes expressava aquesta promesa amb el nom que posà a un dels seus fills Des d’aleshores, tota la tradició profètica se'n va fer ressò, i la recull sant Pau en el Nou Testament
Saül
Història
Bíblia
Primer rei d’Israel (1030-1010? aC).
Després d’unir en un sol reialme totes les tribus d’Israel, gràcies a diversos fets d’armes contra els ammonites, els amalecites i els filisteus, morí, amb els seus fills Jonatàs i Abinadab, derrotat pels filisteus a la muntanya de Gelboè La seva dinastia s’extingí amb el seu fill Isbaal L’intent de Saül d’organitzar l’exèrcit d’Israel sota un comandament unificat preparà el camí a la monarquia de David i Salomó
plagues d’Egipte
Bíblia
Flagells divins amb què Moisès obligà el faraó a deixar sortir d’Egipte el poble d’Israel.
Al principi, potser la tradició anomenava així només la mort del primogènit del faraó S'hi van afegir altres flagells llagosta, pedregada, epidèmies L’aigua convertida en sang, al principi era només un senyal, com el bastó convertit en serp La celebritat que els fets tenien en la tradició religiosa d’Israel va conduir, per un procés complex d’amplificació i de redacciómidraš, al nombre conegut de les deu plagues d’Egipte
messianisme
Bíblia
Corrent històric del poble d’Israel, sorgit arran de les promeses dels profetes que anunciaven un nou ordre en el món com a fruit de la vinguda del Messies i caracteritzat per l’esperança popular en la instauració d’aquest nou ordre.
En el profetisme i en l’esperança d’Israel, hi hagué tanmateix un corrent que, decebut pel comportament dels reis successors de David, esperava un futur gloriós no pas de la dinastia davídica, sinó tan solament d’una obra salvadora de Déu, únic rei veritable del seu poble per la seva afinitat amb l’esperança pròpiament messiànica, hom en diu “messianisme sense Messies”
Isaïes
Història
Bíblia
Profeta major d’Israel.
Profetitzà l’any de la mort del rei Ozies 739 aC, i les seves principals intervencions foren a Jerusalem, durant el regnat d’Acaz 735-728 aC, en ocasió de l’atac siroefraïmita, i en temps d’Ezequies 728-699 aC, durant els conflictes amb Sennàquerib, rei d’Assíria llibre d'Isaïes
Samuel
Bíblia
Jutge, profeta i sacerdot d’Israel.
Darrer dels jutges, la imatge que en dóna la Bíblia recull diverses tradicions Consagrat a Jahvè des de la infantesa, cresqué sota la tutela del sacerdot Helí Representà Jahvè en la seva relació amb el poble, defensà els seus drets i n'executà els plans Promogué el jahvisme més estricte, tot rebutjant qualsevol sincretisme religiós Instituí a contracor la monarquia i ungí Saül i David, els dos primers reis D’ell prenen nom els llibres de Samuel , dos llibres històrics de l’Antic Testament coneguts en les versions grega i llatina de la Bíblia com a llibres I i II dels Reis Tret dels dotze…
Ocozies
Història
Bíblia
Sisè rei de Judà (842 aC).
Net d’Acab d’Israel, s’alià amb el seu oncle Joram, sobirà del regne del Nord o Israel, per combatre l’arameu Hazael, rei de Damasc Ferit, però, a Jezrael per Jehú, el qual s’havia rebellat contra el seu sobirà Joram, que assassinà, morí poc després a Samaria
Jeftè
Bíblia
Jutge d’Israel, a la regió de Galaad.
Segons el llibre dels Jutges , abans de lluitar amb els ammonites prometé d’oferir en holocaust la primera persona que sortís a rebre'l en tornar a casa, i aquesta fou la seva filla
Isacar
Bíblia
Patriarca.
Fill de Jacob i Lia, fou cap d’una de les dotze tribus d’Israel
jahvista
Bíblia
Dit d’una de les fonts, els documents o les tradicions principals (abreujada, J) que hom discerneix en el Pentateuc
.
En són trets característics l’ús del nom de Jahvè i no pas Elohim, del d’Israel en lloc de Jacob, etc Té una visió universalista de la història i una concepció antropomòrfica de Déu Originària del regne de Judà, aquesta font és anterior al 721 aC Bíblia