Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
vocació
Bíblia
Crida de Déu a algú invitant-lo a una missió o funció determinada.
En l’Antic Testament Déu crida sovint algú pel seu nom, és a dir, li ofereix de participar dels béns de la salvació La vocació d’Abraham, de Moisès o dels profetes equival a llur elecció En el Nou Testament —on també hi ha crides especials a predicar la fe o a ésser apòstol— la vocació s’estén a tothom, per tal com tothom per gràcia és cridat a la salvació
Miquees
Bíblia
Profeta menor.
Contemporani d’Isaïes, degué predicar durant el regnat d’Ezequies 728-699 aC En el llibre que porta el seu nom alternen dos reculls d’amenaces contra els abusos religiosos i socials amb dos reculls de promeses Dels quatre reculls, tots d’una gran vivacitat, el segon d’amenaces deu ésser d’una altra mà, bé que d’un contemporani de Miquees, i el segon de promeses és certament posterior
Jonàs
Bíblia
Protagonista d’un dels llibres profètics menors (escrit abans del 200 aC) que porta el nom d’un profeta del temps de JeroboamII (793-753 aC).
L’obreta es proposa d’ensenyar que Déu no salva únicament el poble d’Israel, sinó també els altres pobles que escolten la crida a la conversió L’autor ridiculitza la resistència d’un sector israelita a reconèixer aquesta veritat representant amb formes llegendàries la resistència del profeta El signe de Jonàs que Jesús donava a la seva generació era predicar senzillament la conversió, però en la redacció de Mateu aquest signe és la resurrecció de Jesús, sortit de la terra al cap de tres dies, com Jonàs del peix Aquest tema fou molt representat en l’art paleocristià, en relació…
deixeble
Bíblia
Cadascun dels seguidors de Jesús, enviats per ell a predicar, que constitueixen el grup dels 70 (o 72) deixebles.
apòstol
Bíblia
En el Nou Testament, cada un dels dotze deixebles que Jesús envià a predicar la Bona Nova (Pere, fill de Jonàs, Jaume i Joan, fills del Zebedeu, Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Tadeu, Simó Cananeu, Judes Iscariot, substituït després per Maties).
El sentit específic del terme grec bíblic ‘απόστολοέ prové de l’hebreu šāluāh , que significa ‘mandatari amb autoritat delegada’ Els elements constitutius de l’apostolat del Nou Testament són haver vist Crist ressuscitat i haver rebut de Crist el mandat d’ésser testimoni de la seva resurrecció Hom designa amb el nom de dotze aquest grup en oposició als altres deixebles que no foren escollits per a apòstols En el primer moment, foren un nombre tancat per això hom cercà la substitució de Judes per Maties Però després fou ampliat Pau es presenta sempre com a apòstol en sentit estricte, i la…