Resultats de la cerca

Després d’unir en un sol reialme totes les tribus d’Israel, gràcies a diversos fets d’armes contra els ammonites, els amalecites i els filisteus, morí, amb els seus fills Jonatàs i Abinadab, derrotat pels filisteus a la muntanya de Gelboè La seva dinastia s’extingí amb el seu fill Isbaal L’intent de Saül d’organitzar l’exèrcit d’Israel sota un comandament unificat preparà el camí a la monarquia de David i Salomó

Darrer dels jutges, la imatge que en dóna la Bíblia recull diverses tradicions Consagrat a Jahvè des de la infantesa, cresqué sota la tutela del sacerdot Helí Representà Jahvè en la seva relació amb el poble, defensà els seus drets i n'executà els plans Promogué el jahvisme més estricte, tot rebutjant qualsevol sincretisme religiós Instituí a contracor la monarquia i ungí Saül i David, els dos primers reis D’ell prenen nom els llibres de Samuel , dos llibres històrics de l’Antic Testament coneguts en les versions grega i llatina de la Bíblia com a llibres I i II dels Reis Tret dels dotze…

Lluità contra David per tal d’imposar com a rei Isbòset, fill de Saül, i en aquesta lluita matà Assael, nebot de David Havent-se passat després a l’exèrcit d’aquest, fou assassinat davant Hebron per Joab, germà d’Assael David dedicà un plany a la mort d’Abner

Nomenat com a tal, juntament amb Ebiatar, pel rei David, fou partidari de Salomó durant la lluita per la successió al tron, després de la qual restà com a únic gran sacerdot del nou temple Aquesta funció passà als seus descendents fins que, amb les lluites macabees ~170 aC, fou transferida a d’altres famílies sacerdotals

Donat a Jahvè a l’Antic Testament, suposa no solament un poder general sobre tot, com a creador, sinó que hi té un sentit teocràtic sobre Israel per raó de l'aliança, i sobretot escatològic messianisme L’expressió dels salms “Jahvè és rei” sembla suposar una festa anual d’entronització de Jahvè En el Nou Testament la dignitat reial passa al Messies, que a la fi dels temps la tornarà a Déu Atribuït a Crist que l’Apocalipsi anomena Rei dels reis, és objecte d’una celebració especial Crist Rei que Pius XI instituí 1925 per al diumenge darrer d’octubre

Anomenat príncep dels àngels, l’Antic Testament el presenta com a defensor del poble, i a l' Apocalipsi lluita amb els seus àngels contra el drac Per influència copta i hellenística hom l’identificà, sobretot a Occident, amb el psykhopompós ‘el qui acompanya les ànimes’ i amb ‘el qui pesa les ànimes’ psicòstasi El seu culte, celebrat primer a Orient, es difongué a l’edat mitjana per tot l’Occident a partir, sobretot, de les aparicions que hom li atribuí al mont Gargano segle VI, sobre la tomba d’Adrià al castell Sant'Angelo, a Roma 950, o a Normandia, al mont Saint-Michel 708 La iconografia…

Com a rescat, la idea és comuna a la majoria de religions Així, el sacrifici de les primícies n'implica la idea, mentre que les primícies ofertes a la divinitat rescaten per a l’ús humà i profà la resta del producte el sacrifici dels primogènits dels animals rescata els homes, que altrament haurien d’ésser immolats el sacrifici d’una sola persona pot redimir la collectivitat, com la Ifigènia de la mitologia grega Com a alliberament, la idea es confon amb salvació i és a la base de totes les religions universalistes i de les antigues religions dels misteris, que ofereixen a l’home…

Vida i obra Ingressà al monestir de Montserrat el 1894 i fou ordenat de sacerdot el 1902 Entre dues docències de matèries bíbliques i llengües orientals a Montserrat 1902-06 i 1910-13, sojornà a Jerusalem 1906-10, on fou deixeble dels exegetes Lagrange, Vincent i Abel, visità les terres bíbliques i començà a aplegar elements per al futur museu bíblic montserratí Durant aquests anys publicà una sèrie d’articles a la Revista Montserratina i la narració del seu viatge El Sinaí Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel 1913, reeditat el 1951 Els anys 1913-22 ensenyà hebreu i siríac…

La idea de ressorgir, redreçar, llevar-se un cos ajagut, reanimar, aplicada a un mort o, més literalment, a un cadàver, té sempre un sentit metafòric si el cadàver és el signe visible de la mort, la resurrecció o el redreçament d’un cadàver ho és del retorn a la vida És afirmar la vida més enllà de la mort Idea coneguda ja en altres contexts religiosos el parsisme, per exemple, o la religió de l’Egipte antic, el concepte pròpiament cristià té el seu origen en els escrits tardans de l’Antic Testament Des del llibre d’Isaïes fins a la literatura apocalíptica es multipliquen les referències —…

El nom del llatí Petrus i del grec Pétros , forma masculina de la versió grega de l’arameu Kēfā , ‘roca’ és el sobrenom donat per Jesús a Simó, fill de Jonàs, conegut també pel seu patronímic Bar-Ionā ‘fill de Jonàs’ Germà de l’apòstol Andreu i, com ell, pescador, vivia a Cafarnaüm en ésser cridat per Jesús Ocupa sempre el primer lloc en el catàleg dels apòstols i és anomenat príncep dels apòstols Amb Joan i Jaume pertanyia al grup d’amics íntims de Jesús que foren testimonis de la seva transfiguració i de la seva agonia a Getsemaní Després de confessar la messianitat de Jesús a Cesarea de…