Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
trànsit
Esoterisme
Terme utilitzat en metapsíquica per a indicar una condició o un estat psicofisiològic especial, típic de les mèdiums i altres persones durant les sessions d’espiritisme.
Molt semblant a l’estat hipnòtic i al somnambulisme, l’estat de trànsit encara no és prou conegut Sol comportar una notable dissociació de personalitat, així com una gran varietat de fenòmens paranormals
Allan Kardec
Esoterisme
Nom amb què és conegut l’espiritista francès Léon Hippolyte Denizart Rivail.
Des de molt jove s’interessà pels fenòmens extranaturals Fundà la revista Spirite i escriví Le livre des esprits 1857, Le livre des médiums i L’Évangile selon le spiritisme 1861 Fou un dels introductors de l’espiritisme a França
Joseph Banks Rhine
Esoterisme
Parapsicòleg nord-americà.
Professor 1929-43 a la Duke University Durham, Carolina del Nord, el 1935 hi fundà amb l’anglès William McDougall 1871-1938 un laboratori de parapsicologia, on estudià experimentalment l’anomenada “funció φ”, que actua fora de lleis físiques i psíquiques tradicionals Entre les seves obres —en què són tractats temes com els de la clarividència, la telepatia i la precognició— cal esmentar Extra-sensory Perception 1934 i The Reach of the Mind 1947 La seva dona, Luisa Ella Rhine , és també autora de diversos estudis sobre fenòmens espontanis i psicocinesi
D’Arbó

Sebastià-Daniel Arbonès i Subirats
© S.D. Arbonès
Cinematografia
Esoterisme
Nom amb què és conegut Sebastià-Daniel Arbonès i Subirats, parapsicòleg i director de cinema.
Ha difós la parapsicologia, els fenòmens paranormals i l’ocultisme en general en publicacions Los enigmas del hipnotismo , 1976 Posesiones y exorcismos , 1981 Gran Enciclopedia de la Parapsicología y las Ciencias Ocultas , 1994, programes radiofònics La otra dimensión , 1974, premi Ondas 1975 Gran Sábat , 1989-90 Catalunya Màgica , 1995-2002 Misteris, amb Sebastià D’Arbó , des del 2004 i televisius Catalunya Misteriosa , 1989-90 Pirineus Màgics , 2001 TeleMagik , 2002-03, la premsa fou un dels creadors i director de la revista Karma 7 i el cinema Viaje al más allá , 1981 El…
geòglif

Geòglif del Gegant d’Atacama (Gigante de Tarapacá, Xile)
Viva Iquique (CC BY 2.0)
Arqueologia
Esoterisme
Figura gravada a la terra que pot ser un indici de la presència de vestigis arqueològics o de fenòmens estranys.
flux magnètic
Esoterisme
Agent hipotètic i invisible d’ordre físic o vital que constitueix l’essència dels fenòmens de tipus nerviós, vital o psíquic.
Els ocultistes i els espiritistes introdueixen variants en el flux magnètic, com ara la del flux astral
ciències ocultes
Esoterisme
Conjunt de coneixements relatius a connexions entre fenòmens de la natura (objecte, per tant, de la ciència natural) però científicament no comprovables, com és ara l’alquímia, l’astrologia, la càbala, la cartomància i la màgia.
astrologia

Roda perpètua per a saber els anys fèrtils i estèrils, del Llibre dels secrets d’agricultura, de Miquel Agustí (Barcelona 1617)
© Fototeca.cat
Esoterisme
Doctrina i estudi especulatiu de les influències dels astres sobre el món sublunar, especialment sobre el destí dels homes (astrologia judiciària), i sobre els fenòmens meteorològics (astrologia natural), segons els conceptes predominants abans del naixement de la ciència moderna.
Hom en troba les primeres manifestacions a Mesopotàmia cap al 3000 aC, a la Xina el 1500 aC, i en dates més imprecises però força posteriors, a la civilització maia Les astrologies primitives, segons la posició i l’aspecte dels astres, preveien el temps i els esdeveniments humans, i regulaven les activitats rituals A Mesopotàmia foren creades regles pràctiques zodíac, horòscop, etc bé que llur fixació fou tardana el primer horòscop babiloni conservat és del segle IV aC L’astrologia, que arribà a Grècia amb les expedicions d’Alexandre el Gran, fou ben acollida pels pitagòrics, i els platònics…
espiritisme
Esoterisme
Doctrina i moviment que es fonamenta en la creença en els esperits, llur manifestació i ensenyament.
Segons la doctrina espiritista, l’home és constituït per tres elements principals l’ànima, immaterial i immortal, el cos físic, element material, i el periesperit, amb el qual s’uneix l’ànima després de la mort esperit i hom pot comunicar-se amb els esperits de la zona terrestre a través d’un mèdium L’espiritisme representa una forma actualitzada de l’antiga pràctica de l’evocació dels morts En l’espiritisme, les ‘proves’ aportades de fenòmens que contradiuen el sentit comú o les lleis de la natura formulades per la ciència són molt poc sòlides en el millor dels casos, i la suggestió…