Resultats de la cerca

Membre de la Companyia de Jesús Fou secretari 1927-36 de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura de la Biblioteca Balmes, en l’ Anuari de la qual publicà treballs sobre formes de preposicions i del relatiu català Recollí treballs seus a Consultes de llenguatge 1933, i publicà La reconstrucció del llenguatge literari català 1928 Després del 1939 publicà a la revista Manresa , de la qual fou director, importants treballs d’erudició relacionats amb els exercicis espirituals de sant Ignasi, l’edició crítica dels quals aparegué pòstuma el 1969 dins la collecció “Monumenta…

Procedent de la ruralia, es dedicà primerament a la botànica, però a 34 anys s’establí a Oslo i començà a estudiar els dialectes noruecs Fruit d’aquests treballs fou una nombrosa sèrie de gramàtiques, la primera de les quals, Det norske folkesprogs Grammatik ‘Gramàtica de la llengua popular noruega’, aparegué a Oslo el 1848 Vers 1853 hom pot ja considerar fixada la llengua popular noruega, el landsmål actualment dita nynorsk , en la qual el mateix Aasen escriví algunes poesies Symra , 1863 per demostrar-ne la viabilitat L’any 1850 publicà el primer diccionari d’aquesta llengua,…

Foren les primeres màquines elèctriques desenvolupades, però actualment no tenen gairebé cap interès pràctic Poden ésser de fregament i d’inducció Les de fregament , que són les més antigues daten del segle XVI, produeixen electricitat per fregament electroestàtica el 1662 aparegué la d’Otto von Guericke, i el 1770, la de J Ramsden, una de les més conegudes Les d' inducció o influència , més recents, es basen en aquest fenomen la més simple és l'electròfor, ideat per A Volta el 1775 Posteriorment foren creades les màquines de W Holtz 1865, de Kelvin 1867, de tipus hidroelèctric,…

L’aparició del llit depèn de les circumstàncies climàtiques i d’evolució de cada societat així, mentre pobles primitius el desconeixen, a Mesopotàmia i a Egipte aparegué un tipus de llit molt simple, de fusta, decorat amb vorí i bronze i amb petges com potes d’animal A Creta, Grècia i Roma, el llit era molt semblant, amb petges en forma de columna A l’alta edat mitjana era en forma d’armari el llit gòtic tenia un elevat baldaquí, que sostenia pesants cortinatges, i petges de fusta esculpida Al Renaixement, tenia la mateixa forma, però variaren els treballs decoratius de la fusta Al s XVII, el…

Es porta a terme amb una producció sense pertorbacions de servei, amb simplificacions en el sistema de treball i amb disminució o anullació de la intervenció de l’home com a element de producció L’automatització, possible gràcies al gran desenvolupament experimentat per l'automàtica durant la primera meitat del s XX, és aplicable especialment en tots aquells processos continus o respectius que presenten un programa únic d’elaboració Així, doncs, són especialment adequades per a l’automatització les produccions en gran sèrie d’una peça mecanitzada, les plantes productores d’energia, les…

Etapes successives d’afaiçonament foren l’emmetxat en figura de cua d’oronella, que substituí la clavaó per a fixar en els mobles del tipus caixa els quatre taulers laterals aquests taulers, de fusta massissa, subjecta al joc de contracció i dilatació, donaren pas als bastiments La fórmula del bastiment com a integradora del moble fou una descoberta que transcendí i encara és vàlida fou característica en els mobles del Renaixement, bé que ja era corrent en les caixes de núvia catalanes del s XIV Els constructors idonis foren coneguts com a fusters-caixers , i després simplement com a fusters…

Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…

El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…

Fou possiblement el primer metall conegut per l’home, car es troba a la natura en el seu estat elemental Té un color groc característic i és el més dúctil i malleable dels metalls En làmines molt fines presenta excellents propietats reflectores de la calor i de la radiació infraroja És un dels metalls més estables no es combina directament amb l’oxigen a cap temperatura i resisteix a quasi tots els àcids Es dissol ràpidament en l’aigua règia i és atacat pels halògens i per solucions de cianur en presència d’oxigen L’or forma aliatges amb la majoria dels metalls, essent els més importants els…

El fraccionament del dia i de la nit recolzà originàriament en el moviment aparent del Sol i dels estels per la volta celeste, i els primers rellotges aprofitaren aquest moviment, conseqüència de la rotació de la Terra, per a indicar el transcurs de les hores Instruments astronòmics com el rellotge de sol, l’ astrolabi i el nocturlabi sorgiren per a poder efectuar, indirectament o directament, la lectura de l’hora indicada pel rellotge celeste mitjançant l’observació de la posició dels astres respecte de l’horitzó local Per disposar de l’hora actualitzada en qualsevol moment, independentment…