Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
adverbi conjuntiu
Gramàtica
Adverbi que pot representar una doble funció: la pròpiament adverbial (Aquells obrers treballen molt «bé») i la conjuntiva («Bé» han vingut tots).
conjunció
Gramàtica
Categoria gramatical amb funció relacionant.
És una forma invariable que serveix de nexe o lligam entre elements d’una llengua entre diversos mots d’una mateixa frase El teu germà i el meu estudien el mateix curs , o entre dues o més frases distintes Ho va fer perquè ho creia just Quan la conjunció uneix dos o més elements d’una mateixa frase, els coordina sempre Em compraré un llibre o un disc Per contra, quan és lligam entre dues o més proposicions, aleshores té la possibilitat de coordinar-les Ens va explicar la lliçó i ens la va fer discutir o de subordinar l’una a l’altra Vingué per dur-te un missatge Per tant, hi ha dues…
proposició subordinada condicional
Gramàtica
Proposició que indica una condició respecte a una altra (Si fa bon temps, demà anirem d’excursió).
En el conjunt de la proposició composta, el període condicional és dependent d’aquell del qual indica la condició, bé que, pel que fa al significat, representi evidentment una limitació quant a la proposició de la qual depèn Normalment la proposició condicional rep també el nom de pròtasi, i la proposició que la regeix, el d'apòdosi
condicional
Gramàtica
Temps verbal que expressa la possibilitat d’un fet o d’una acció que depèn explícitament o implícitament d’una altra circumstància o acció prèvia o passada.
La formació històrica d’aquest temps per aglutinació de l’infinitiu amb les formes contractes de l’imperfet d’indicatiu cantar+havia, cantar hia, cantaria , semblantment a la formació del futur, conferí al temps un sentit d’obligació o d’intencionalitat de realització des del passat D’aquí el seu valor significatiu de la possibilitat, que ha justificat el seu nom de potencial o bé el de futur hipotètic o simplement condicional amb què el designen preferentment els gramàtics moderns, atesa la seva subordinació explícita o implícita a un passat En tot cas, no pot considerar-se com un mode…
nom concret
Gramàtica
Substantiu que designa objectes perceptibles pels sentits: pedra, taula, etc.
conclusiu | conclusiva
subjuntiu concessiu
Gramàtica
En certes llengües, com el llatí, subjuntiu usat en una proposició subordinada que li dóna valor de concessiva: ne sit sane summum malum dolor, malum certe est (‘encara que el dolor no sigui el mal suprem, certament és un mal’).
El català no coneix el subjuntiu concessiu pur, i la construcció que més s’hi acosta és la del tipus hi aniré, ni que sigui a peu