Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
heteròclit | heteròclita
Gramàtica
Dit del mot que aparentment es desvia de les regles gramaticals.
guió
Gramàtica
Signe ortogràfic que consisteix en una ratlla horitzontal (—), com el que és emprat en els diàlegs per a separar el que diu cada interlocutor i en els incisos d’una frase, equivalent a un parèntesi.
futur
Gramàtica
Temps verbal que expressa la idea d’una acció que es realitzarà.
S'expressa, sobretot, mitjançant la conjugació amb unes unitats morfemàtiques afegides a l’arrel del verb procedents del present d’indicatiu del verb haver, com en el futur imperfet cantar + he → cantaré , o amb unes unitats auxiliars, com en el futur perfet hauré cantat El valor temporal futur pot ésser expressat gramaticalment per una forma verbal no futura per exemple, un present d’indicatiu té valor de futur en una frase com jo hi vaig després , gràcies a la presència de la forma adverbial després , indicadora del futur En canvi, el futur gramatical del paradigma verbal pot expressar…
mode finit
Gramàtica
Mode on és expressada la categoria de persona gramatical; s’oposa a mode infinit.
En català són modes finits l’indicatiu, el subjuntiu, l’imperatiu i el condicional
equivalència gramatical
Gramàtica
Segons Bally, relació d’igualtat funcional entre dos o més membres oracionals, la permuta dels quals, tot i que produeix diferències estilístiques i possiblement semàntiques, és sempre viable dins un context determinat.
Hi ha equivalència entre els membres Els jardins barcelonins, de Barcelona, que hi ha a Barcelona
epicè | epicena
Gramàtica
Dit d’un mot que designa indiferentment els individus masculins i femenins d’una espècie.
proposició enunciativa
Gramàtica
Proposició que expressa un judici, de caràcter afirmatiu o negatiu.
aspecte duratiu
Gramàtica
Categoria gramatical específica del verb referida al seu desenvolupament sense limitació temporal.
L’inici o el final de l’acció significada pel verb pot ésser indicat per una expressió determinada estudiaré fins ben entrada la nit referència al punt de terminació de l’acció verbal fa moltes hores que estudio referència al punt inicial de l’acció verbal
dual
Gramàtica
Categoria gramatical que assenyala el nombre i que inclou una idea concreta de pluralitat: la de «dos».
Normal en indoeuropeu, en grec tingué una àmplia aplicació, i en llatí es mantingué amb un ús molt restringit En català n'hi ha restes, per exemple, en la forma ambdós , amb el significat inequívoc de “tots dos”