Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
seqüència
Gramàtica
Ordre sintàctic dels mots en la frase.
S'anomena seqüència progressiva l’ordre lògic dels elements de la frase subjecte + verb + complements directe + indirecte + circumstancial i seqüència regressiva , l’ordre alterat dels elements de la frase, relativament al seu ordre lògic, per anticipació d’alguns d’ells respecte a un altre
rizotònic | rizotònica
Gramàtica
Dit d’una forma verbal en què l’accent cau sobre una síl·laba del radical.
resultatiu | resultativa
Gramàtica
Dit dels verbs que impliquen un estat present que resulta d’una acció passada, com saber, tenir, viure, quedar-se, per oposició a d’altres verbs que impliquen una acció en curs d’acompliment o una acció momentània, com aprendre, prendre, néixer, venir.
Els verbs resultatius tenen sovint el mateix sentit que els perfets d’altres verbs jo sé suposa jo he après tinc, he pres viu, ha nascut es queda, ha vingut
recció
Gramàtica
Relació sintàctica entre dos elements lingüístics en la qual un depèn gramaticalment de l’altre.
L’element principal és el regent , i el dependent és el regit L’element regent determina les circumstàncies morfològiques de l’element regit En llatí, per exemple, en l’oració Puer amat patrem, el verb amat regeix l’acusatiu patrem la preposició ex regeix el cas ablatiu La concordança entre dos mots és també una mena de recció, en tant que un dels elements regeix la flexió de l’altre en noia simpàtica , el mot noia imposa el gènere i el nombre a simpàtica
rai
Gramàtica
Partícula intensiva que, unida a un membre de proposició (nom, pronom, infinitiu, oració subordinada, etc), forma, sense l’ajut de cap verb, una proposició completa en què s’expressa que allò que hom tem, plany, que sap greu, etc, no és gens o tant de témer, de plànyer, etc.
I, si s’adjunta a un adverbi o una frase adverbial, no ho és almenys en la circumstància expressada per aquest adverbi Equival a bé, prou, no és res, tant se val, segons els casos
que
Gramàtica
Forma que revesteix el pronom relatiu quan no va regit per cap preposició (en el qual cas és què), sia que faci de subjecte, de complement directe o de circumstancial de temps.
L’antecedent, normalment un nom, pot ésser també una proposició entera
pròtasi
Gramàtica
Dins una oració simple, la primera part del període que és completada per la segona: de mica en mica | s’omple la pica
.
prosòdia
Gramàtica
Segons la gramàtica tradicional, part de la gramàtica que ensenya la recta accentuació i pronunciació dels mots.
Transcripció del mot grec προςωδία acompanyament del cant, qualitat i accent prosòdic, es refereix a les particularitats de la pronunciació, com ara l’entonació, la quantitat, la intensitat l’equivalent llatí ad cantus és el que dóna origen al mot accent Vinculada estretament amb la mètrica, la prosòdia consisteix especialment en l’estudi de la quantitat o de la intensitat de les síllabes En les literatures clàssiques és, doncs, la ciència que permet de distingir les vocals llargues de les breus i que estudia d’altres particularitats pertanyents als elements constitutius dels peus mètrics…