Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
signe d’admiració
Gramàtica
Signe ortogràfic posat al darrere (...!) o bé al davant i al darrere (¡...!) d’una proposició exclamativa, d’una interjecció.
adjunt
Gramàtica
Dit del mot o dels mots que acompanyen els elements essencials de la proposició.
Per exemple en el meu germà ha treballat tot el dia , meu és un adjunt de germà
adjunció
Gramàtica
Figura de construcció en què diferents proposicions tenen un mot o membre comú expressat en l’una i sobreentès en les altres.
També és anomenada zeugma
adjectiu verbal
Gramàtica
Participi en funció d’adjectiu, que no ha perdut totalment la seva natura verbal, com ara bullent en aigua bullent.
adjectiu
Gramàtica
Categoria gramatical que, dins una oració i en un conjunt nominal, té com a funció ordinària de completar un substantiu.
Aplicat a la cosa designada pel substantiu que completa, expressa una qualitat, o bé determina o limita l’extensió d’aquest substantiu precisa amb una nota la significació del substantiu i es caracteritza per la seva dependència respecte a aquest La funció de l’adjectiu és d’ésser incident a un substantiu en conseqüència, es referirà a un accident que no és en si, sinó que és dependent és a dir, que expressa conceptes dependents, referits als conceptes independents expressats pels substantius D’aquesta manera es fa més clara la diferència de perspectiva entre el substantiu i l’adjectiu, i…
actuació
Gramàtica
En gramàtica generativa, ús de la llengua en una situació concreta, única manifestació tangible de la competència
o coneixença del model abstracte de la llengua que posseeixen els parlants; parla.
Així, a nivell fonemàtic, en català, al fonema |l| corresponen una sèrie de sons de molt vària realització ļ, λ, ł variants retroflexes de l , condicionades sovint, però no pas únicament pels sons veïns Si bé és cert que hom pot conèixer la competència monés a través de l’actuació, aquesta, amb tot, no l’ofereix sense més ni més Sobre l’actuació influeixen molts factors psicològics, sociològics i paralingüístics, dels quals cal fer abstracció —i no sempre és fàcil— a l’hora de determinar la competència
actiu | activa
Gramàtica
Dit de les formes verbals que expressen que el subjecte és considerat com a actuant (veu activa; verb transitiu).