Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
còpula
Gramàtica
Tot element de relació que uneix els dos termes d’una frase o bé dues frases.
En aquest sentit tenen una gran importància les conjugacions i els verbs copulatius
conjugar
Gramàtica
Ajuntar successivament al radical d’un verb els afixos que serveixen per a expressar els canvis de veu, mode, temps, nombre i persona.
conjugació
Gramàtica
Ordenació d’un sistema de paradigmes, resultat de fer funcionar tots els morfemes gramaticals del verb: la veu, el temps, l’aspecte, el mode, el nombre i la persona.
Cada verb, en ésser flexionat, s’ordena en un paradigma determinat, el qual es correspon sovint amb el d’altres verbs que presenten una coincidència en llur flexió d’ací neix un criteri que diferencia distintes conjugacions En català n’hi ha tres la primera inclou, en general, els verbs que presenten la terminació - ar a l’infinitiu estimar la segona , els que tenen la terminació - re àtona perdre , - r precedida de vocal tònica dir , - er àtona témer i - er tònica haver i la tercera , els que acaben en - ir sentir , tret de dir Aquestes són les conjugacions dites regulars , bé que…
conatiu | conativa
Gramàtica
Dit del tipus de formació verbal que expressa la idea de l’esforç que demana l’acció.
Així, el llatí, ultra la forma parire ‘parir’, té la forma conativa parturire ‘tenir dolors de part’
conat
Gramàtica
Començament d’una acció a fer, la qual no arriba a consumar-se.
Així, en la frase Sortia, però arribà una visita , l’acció de sortia tot just iniciada resta només com una disposició o intenció
cacofonia
Gramàtica
So desagradable, especialment el que resulta de la repetició d’uns mateixos fonemes i de l’encontre de certs mots, de la reiteració de síl·labes idèntiques o de l’associació de sons discordants.
car
Gramàtica
Introdueix una proposició en què hom explica la causa d’allò que ha estat dit en la proposició anterior.
Modernament emprada en la llengua literària com a conjunció causal de coordinació No refusem el seu ajut, car, altrament, s’ofendria