Resultats de la cerca

Residí a Itàlia, protegit del cardenal Edigi de Viterbo, al qual ensenyà la llengua hebrea i per al qual copià diversos manuscrits Publicà el Massoret ha-Massoret 1358 i també moltes obres sobre qüestions gramaticals Estudià la càbala, i, al final de la seva vida, reclòs en el ghetto de Venècia, publicà la novella judeoalemanya Bovo-Buch

Fundà a París, amb Augustin Boyer, l’editorial Larousse Publicà llibres de text Traité complet d’analyse grammaticale 1850, Grammaire complète syntaxique et littéraire 1868, etc, i emprengué la redacció del Grand Dictionnaire universel du XIX siècle , els primers fascicles del qual aparegueren l’any 1863

Reformador de l’ensenyament, divulgà el coneixement del llatí, del grec i d’altres llengües amb els seus manuals Són també molt interessants les sves Mémoires publicades el 1738

Els seus poemes originals es troben, sobretot, en els reculls Streĉita kordo ‘Corda tibant’, 1931, Rimportretoj ‘Retrats en rima’, 1931, un dels quals cantà el “fort sentiment català” de mossèn Joan Font-Giralt, bon orador en esperanto i Ezopa saĝo ‘Saviesa d’Isop’, 1956 Són magistrals les seves versions en vers de Baudelaire, Dant, Goethe, Heine, Shakespeare, dels hongaresos Madách i Petöfi, i de molts altres Com a assagista i gramàtic cal citar Lingvo stilo formo ‘Llengua, estil, forma’, 1931, Parnasa gvidlibro ‘Guia al Parnàs’, 1932 i Plena Gramatiko de Esperanto 1935, les dues darreres en…

Fou catedràtic de gramàtica a la Universitat de Barcelona al darrer terç del s XVI Havia estat deixeble de Pere Joan Nunyes Publicà Adjunta Ciceronis 1579, sobre els sinònims utilitzats per Ciceró, i una gramàtica llatina, Latine declinandi et conjugandi methodus 1595

El 1474 era estudiant d’arts i el 1492 era ja mestre en arts i tenia escola a Barcelona El 1486 figura com a beneficiat de Santa Maria del Pi, i el 1507 de Santa Maria del Mar i rector d’Olost Preparà per a la impremta o corregí —intervenint-hi potser com a editor— diversos texts gramaticals, el primer dels quals fou la gramàtica llatina de Bartomeu Mates , famosa per la data 1468, tan discutida, de la seva impressió, la qual seguí la d’Aleius Donatus 1500 i el Doctrinale d’Ade Villadei 1502 El 1495 fou vençut per Joan Ferrer per al càrrec de lector de gramàtica a les escoles de la catedral…

Batxiller en arts el 1424, mestre de les escoles majors de Barcelona, almenys des del 1431, i mestre en arts ja el 1440 Autor d’una gramàtica llatina, Libellus pro efficiendis orationibus , revisada per Pere Joan Matoses i impresa per Joan Gherling a Barcelona el 1468, segons consta al colofó Si aquesta data fos certa, aquesta edició seria la primera producció tipogràfica coneguda a la península Ibèrica i anterior a la impremta veneciana i parisenca Ha estat, però, seriosament posada en dubte i han estat proposades com a possibles dates reals les de 1488 o 1498 l’activitat de Gherling a…

Autor de moltes obres de contingut mitològic i erudit en versos polítics, excellí com a exegeta d’obres i d’autors clàssics la Ilíada , Hesíode, Aristòfanes, Licofront, etc i, sobretot, com a colleccionista de notícies sobre l’antiguitat En aquest sentit, la seva obra més important és el Llibre de les històries , o les Khilíades , conjunt de tretze llibres cadascun dels quals conté mil versos de χιλίας, ‘miler’, que constitueixen una mescla heterogènia de temes literaris, històrics, mitològics i arqueològics

Regentà la càtedra des del 1626 i de forma collegiada amb Martí Ivarra i Jeroni Ardèvol el curs 1532-33 Fervent admirador d’Erasme, edità el 1529 els Catonis praecepta moralia comentats per aquest, amb finalitat pedagògica