Resultats de la cerca

També s’anomenen així la proposició negativa i els termes negatius Un enunciat negatiu pot ésser absolut Ho sabeu —No o constituir proposició en aquest cas la negació pot recaure sobre el verb negació nexual No ha estat una tasca curta o sobre una altra part de la proposició negació nuclear Ha estat una tasca no gens curta

En català són quant, molt, tant, poc de dues terminacions, tant al singular com al plural bastant, gaire d’una terminació per al singular i una per al plural més, menys, massa, força, que, gens, prou invariables Tots ells, emprats com a adjectius, llevat de massa, força i que , poden ésser usats també seguits de la preposició de

Normalment, però, aquest terme és usat sobretot en les oracions compostes condicionals per a representar la proposició subordinada condicional que és completada per la principal, anomenada apòdosi si vols pròtasi, hi anirem apòdosi La pròtasi pot presentar en la seva significació una possibilitat de realització més o menys intensa, segons que el seu verb estigui en el mode indicatiu o en el mode subjuntiu si veniu tots, estarem molt contents si vinguéssiu tots, estaríem molt contents

Com a categoria gramatical, l’adverbi es caracteritza per la seva incapacitat de combinar-se amb qualsevol morfema llevat d’alguns adverbis de manera, que admeten determinats sufixos de grau facilet, facilíssim Segons el punt de vista dels tres graus jeràrquics de Jespersen, l’adverbi té assignada una funció terciària, o sigui, la de modificar d’altres categories gramaticals que tenen ja una funció modificadora En general, en les llengües romàniques l’adverbi funciona com a element de valor sintàctic terciari, expressant conceptes dependents d’altres que també ho són el verb o l’adjectiu,…

I, si s’adjunta a un adverbi o una frase adverbial, no ho és almenys en la circumstància expressada per aquest adverbi Equival a bé, prou, no és res, tant se val, segons els casos

Usos de de Usos Exemples 1 Expressa relacions circumstancials que denoten L’allunyament, la separació La ploma li escapà de les mans L’han expulsat del partit El punt de partida d’una acció, especialment d’un moviment o una transició, sovint en correlació amb les preposicions  a  o  en Li penjava del coll De dalt estant em digué He anat de Barcelona a Montserrat caminant Anar de bar en bar Passar de mort a vida La procedència, l’origen Aquest tren ve d’Alacant Nasqué de pares esclaus El punt de partida d’una distància, un mesurament o un càlcul, en correlació amb la preposició  a Som a dos…