Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
comparatiu
Gramàtica
Grau de l’adjectiu, que hom usa quan la qualitat que significa és motiu de comparació entre dos o més elements d’una frase (La teva germana és ‘més gran‘ que la meva).
Alhora, inclou una gradació, quant a la qualitat referida, segons que un o uns quants dels elements comparats sigui superior, inferior o igual a l’altre o als altres Així, hom parla de comparatiu de superioritat Ell és ‘més sincer’ que tu , de comparatiu d’inferioritat Ell és ‘menys sincer’ que tu i de comparatiu d’igualtat Ell és ‘tan sincer’ com tu En cada cas, les partícules correlatives són distintes mésque, menysque, tancom Ultra aquests usos, hi ha també uns adjectius, anomenats comparatius orgànics , que, tots sols, ja indiquen el grau de…
positiu
Gramàtica
Primer grau de significació de l'adjectiu, que consisteix a expressar-ne el contingut sense cap marca de comparació o d’intensitat.
S'oposa als graus comparatiu i superlatiu
proposició comparativa
Gramàtica
Proposició que es constitueix terme de comparació de la proposició principal o d’un membre d’ella (M’agrada més ‘anar a la muntanya’ que ‘a la platja’)
.
Pot també presentar la gradació de supeioritat, imferioritat o igualtat que es dóna en l’adjectiu comparatiu
oració
Gramàtica
Unitat mínima de comunicació completa, autònoma sintàcticament, que relaciona i concerta un subjecte (o sintagma nominal) amb un predicat (o sintagma verbal).
És l’element bàsic del llenguatge, la unitat més gran de descripció gramatical D’altres gramàtics l’anomenen també frase, proposició, nexe Pot ésser simple o composta , segons que tingui un o més d’un predicat un verb Les oracions simples , des d’un punt de vista gramatical, poden ésser de predicat nominal predicat atributives atributiu o de predicat verbal predicat predicatives predicatiu aquestes darreres poden ésser de verb sol o predicació completa intransitives intransitiu i de verbs d'estat i de verb amb complement o predicació incompleta transitives transitiu —actives actiu o passives…
de
Gramàtica
Preposició que expressa relacions de complement del nom.
Usos de de Usos Exemples 1 Expressa relacions circumstancials que denoten L’allunyament, la separació La ploma li escapà de les mans L’han expulsat del partit El punt de partida d’una acció, especialment d’un moviment o una transició, sovint en correlació amb les preposicions a o en Li penjava del coll De dalt estant em digué He anat de Barcelona a Montserrat caminant Anar de bar en bar Passar de mort a vida La procedència, l’origen Aquest tren ve d’Alacant Nasqué de pares esclaus El punt de partida d’una distància, un mesurament o un càlcul, en correlació amb la preposició a Som a dos…