És l’element bàsic del llenguatge, la unitat més gran de descripció gramatical. D’altres gramàtics l’anomenen també frase, proposició, nexe. Pot ésser simple o composta, segons que tingui un o més d’un predicat (un verb). Les oracions simples, des d’un punt de vista gramatical, poden ésser de predicat nominal (predicat): atributives ( atributiu); o de predicat verbal (predicat): predicatives (predicatiu); aquestes darreres poden ésser de verb sol o predicació completa: intransitives (intransitiu) i de verbs d'estat; i de verb amb complement o predicació incompleta: transitives (transitiu) —actives (actiu) o passives (passiu)—, reflexives (reflexiu), recíproques (recíproc), impersonals (impersonal). Des d’un punt de vista semàntic, poden ésser enunciatives (enunciatiu) o indicatives, de possibilitat, dubitatives (dubitatiu), optatives (optatiu), exhortatives (exhortatiu), afirmatives (afirmatiu), negatives (negatiu), interrogatives (interrogatiu), exclamatives (exclamatiu). Les oracions compostes poden ésser de juxtaposició, coordinació i subordinació. Les coordinades es poden dividir en copulatives (copulatiu), distributives (distributiu), disjuntives (disjuntiu), adversatives (adversatiu), il·latives (il·latiu), continuatives i causals (causal). Les subordinades es divideixen en substantives (substantiu) o completives (completiu), adjectives o relatives (relatiu) i adverbials (adverbial); les darreres poden ésser locals, temporals (temporal), modals (modal), comparatives (comparatiu), consecutives (consecutiu), condicionals (condicional) i concessives (concessiu).
f
Gramàtica