Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
aspecte
Gramàtica
Categoria verbal que afecta, pròpiament, les diferents maneres de representar una acció des del punt de vista del seu desenvolupament, del seu terme i de les seves conseqüències.
L’aspecte és una categoria molt discutida i és freqüent d’incloure-hi altres caràcters de l’acció Altrament, convé distingir-lo del mode d’acció , que és constituït pels caràcters de l’acció de cada verb D’acord amb el mode d’acció, els verbs poden ésser dividits, en llengües com la catalana, en perfectius , com morir o arribar , i imperfectius , com caminar o dormir , segons que impliquin o no el terme de l’acció en llur significació Sovint, però, el mode d’acció depèn del context L’aspecte té una expressió gramatical ben definida en algunes llengües, com les eslaves —el mot aspecte és una…
temps
Gramàtica
Accident o morfema característic del verb que relaciona l’acció, l’ocurrència o la situació dels esdeveniments referits en l’oració amb el moment actual de l’expressió.
D’aquí l’oposició del present , moment de l’enunciat, amb el no-present, que pot ésser el passat , abans del moment de l’enunciat, i el futur , després del moment de l’enunciat Aquests són els tres temps absoluts fonamentals Perquè el present és no-passat i no-futur, pot expressar veritats intemporals els homes són mortals Però el temps gramatical no respon sempre al temps real o natural, dividit en tres moments, ja que el passat i el futur poden ésser considerats com a instants acabats o com en duració respecte al present en l’enunciat d’aquí l’oposició entre el…
pretèrit
Gramàtica
Denominació genèrica de temps verbal que, respecte al present del qui parla, expressa acció passada, sense precisar-ne l’aspecte de duració o d’acabament.
Aquesta precisió, la donen els adjectius imperfet, perfet, indefinit, anterior i plusquamperfet amb què són designats els diversos temps pretèrits o passats
aspecte aorístic
Gramàtica
Aspecte verbal que presenta l’acció com a acomplerta en el passat, sense al·lusió especial al començament, ni a l’acabament, ni a la duració.
Hom l’empra també en el sentit d’aspecte puntual en el passat, i a vegades en el de terminatiu vaig menjar un mos, a diferència de estava menjant o em vaig posar a menjar
aspecte terminatiu
Gramàtica
aspecte que presenta l’acció del verb en el seu moment final, sense al·ludir ni al seu inici ni a la seva duració: Ens hi vam trobar.