Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
vós
Gramàtica
Pronom personal de segona persona emprat en comptes de tu per a adreçar-se a algú de més categoria social o de més edat, a un desconegut, a Déu, als sants, etc (en l’ús actual és sovint substituït per vostè).
Quan és subjecte, exigeix el verb en segona persona del plural l’atribut, però, va en singular
verb transitiu
Gramàtica
Verb de predicació incompleta que exigeix un complement directe (El pare llegeix el diari)
.
Sovint el complement directe d’un verb transitiu pot ésser omès sense que el verb deixi d’ésser transitiu La nena menja un bocí de pa/La nena, que té gana, menja D’altra banda, alguns verbs intransitius poden ésser usats a vegades com a transitius Dorm el son etern, Viu una bona vida
determinació
Gramàtica
En glossemàtica, dependència entre dos termes, l’un dels quals pressuposa l’altre, però no pas a l’invers; així, en català, l’article exigeix un substantiu, però el substantiu no exigeix necessàriament la presència de l’article.
construcció el·líptica
Gramàtica
Construcció que deixa d’enunciar alguna forma perquè el context no l’exigeix necessàriament: L’Antoni vindrà, però en Joan no
(és a dir: en Joan no ‘vindrà’)
.
oració recíproca
Gramàtica
Oració amb un verb que exigeix la presència de dos o més subjectes, els quals realitzen i reben mútuament l’acció verbal: ens escrivim molt, s’agafen de les mans.
Algunes llengües, com el quítxua i les semítiques, tene modes recíprocs En català, només per l’estructura profunda podem distingir una oració recíproca d’una de reflexiva, car l’estructura superficial dels pronoms reflexius i la dels recíprocs és idèntica les estructures profundes de les frases A embruta B i B embruta A , així com les de les frases A s’embruta i B s’embruta , es manifesten en l’estructura superficial s’embruten