Resultats de la cerca

El criteri que serveix per a diferenciar-les és semàntic, més que gramatical Així, Ara vol això, ara vol allò és una frase distributiva perquè en la relació entre vol això i vol allò hi ha una alternança, a partir de les formes correlatives araara Per a la construcció dels períodes distributius el català es val de la correlació de formes adverbials, pronominals, etc adés adés, aquí allà, mig mig , o bé la construcció és feta sense cap element especial Vingueren tots alhora, els nens al davant, les nenes al darrere

Així, Vindré o telefonaré és una proposició disjuntiva que coordina vindré i telefonaré a través de la conjunció o Hom parla de proposicions disjuntives pròpies i impròpies , segons que el caràcter d’incompatibilitat entre els elements coordinats sigui més o menys evident Així, Menja o llegeix és una proposició disjuntiva pròpia, puix que o bé hom n'efectua la primera part menjar o bé la segona llegir , però no totes dues alhora Nens o infants és el mateix , per contra, és una proposició disjuntiva impròpia, puix que una part no exclou l’altra

Les variacions que implica l’ús de les desinències són motivades per la necessitat d’assenyalar el gènere, el nombre i el cas desinència casual en els noms, i totes les possibles categories gramaticals pròpies del verb persona, nombre, temps, mode, veu i aspecte desinència verbal Per exemple, en català el plural és indicat per mitjà de la desinència -s , l’imperfet d’indicatiu, per mitjà de la desinència - ava o -ia , etc Les desinències, a més, són emprades en la llengua per a facilitar les funcions d’interrelació i interdependència entre els mots d’una mateixa frase per exemple, la -s…