Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
irreal
Gramàtica
Dit de la proposició, etc, condicional, en la qual la pròtasi enuncia una condició que no es realitza o és irrealitzable.
S'oposa a potencial
unívoc | unívoca
Gramàtica
Susceptible d’ésser entès o interpretat només d’una manera.
S'oposa a equívoc
positiu
Gramàtica
Primer grau de significació de l'adjectiu, que consisteix a expressar-ne el contingut sense cap marca de comparació o d’intensitat.
S'oposa als graus comparatiu i superlatiu
cas directe
Gramàtica
En llatí, dit del nominatiu.
Anomenat també cas recte , s’oposa als altres casos, anomenats oblics , que constitueixen una desviació respecte al cas directe
estil directe
Gramàtica
Manera de reproduir textualment un període en una altra frase.
Així, a " Demà no hi aniré”, va afirmar en Pere, el període " demà no hi aniré" és d’estil directe S'oposa a l’estil indirecte
complement indirecte
Gramàtica
Nom donat al complement del verb que representa l’objecte amb què es relaciona indirectament l’acció verbal i de la qual rep el dany o profit.
És anomenat també objecte indirecte , i s’oposa al complement o objecte directe És acompanyat de preposició En la nena dóna menjar al gos, al gos és el complement o objecte indirecte
complement directe
Gramàtica
Nom donat al complement del verb que representa l’objecte de la significació verbal, anomenat també complement objecte o objecte directe.
Així, a La Maria compra llibres, llibres representa l’objecte de la significació comprar L’objecte directe constitueix una unitat solidària amb el verb que completa S'oposa al complement o objecte indirecte
mode finit
Gramàtica
Mode on és expressada la categoria de persona gramatical; s’oposa a mode infinit.
En català són modes finits l’indicatiu, el subjuntiu, l’imperatiu i el condicional
mode infinit
Gramàtica
Mode on és expressada la categoria de persona gramatical; s’oposa a mode finit.
En català corresponen al mode infinit les formes verbals de l’infinitiu, gerundi i participi