Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
singular
Gramàtica
Dit d’una de les possibilitats de realització del morfema gramatical nombre, que representa una sola entitat individualitzada, en oposició al plural, que en representa més d’una.
Pot representar la singularitat en els noms comptables cadira, nen, rossinyol la pluralitat en els noms collectius gent, ramat o en l’ús genèric dels noms comptables l’home és racional l’absència d’oposició de nombre en noms no comptables bonesa, saviesa
col·lectiu
Gramàtica
Dit d’un terme que, estant en singular, designa una pluralitat d’individus.
Hom diu que un terme en plural o diversos termes reunits és pres en sentit collectiu i no distributiu quan és subjecte d’una proposició indivisa indivís
dual
Gramàtica
Categoria gramatical que assenyala el nombre i que inclou una idea concreta de pluralitat: la de «dos».
Normal en indoeuropeu, en grec tingué una àmplia aplicació, i en llatí es mantingué amb un ús molt restringit En català n'hi ha restes, per exemple, en la forma ambdós , amb el significat inequívoc de “tots dos”
nom
Gramàtica
En gramàtica tradicional, terme que designa globalment les parts de l’oració anomenades substantiu i adjectiu, que expressen, respectivament, els éssers i llurs qualitats o determinacions.
Més estrictament, aquest terme ha estat reservat per al substantiu Hom s’ha acostumat a dividir-lo en comú , que designa tots aquells éssers als quals pot ésser aplicat de la mateixa manera, tant els éssers reals com tot allò que hom pot concebre com una entitat, encara que sigui abstracte, i propi , aplicat només a un ésser considerat en particular noms de persona, geogràfics, d’éssers personificats La definició de nom propi no apareix prou clara a molts lingüistes pel fet que sovint els noms propis tenen o poden tenir també una pluralitat de referents Alguns lingüistes…
nombre
Gramàtica
Accident o morfema gramatical que oposa la representació d’una entitat individualitzada (singularitat) a la representació de més d’una d’elles (pluralitat).
El nombre, doncs, dóna lloc a la distinció entre singular i plural Algunes llengües per exemple, el grec presenten també, a més, l’oposició entre dues individualitats nombre dual i més de dues d’elles El nombre és una categoria pròpia de les parts de l’oració que constitueixen el grup nominal substantiu, adjectiu, pronom, article, la qual determina també correlativament, en el pla sintàctic, el nombre del verb
construcció de sentiment
Gramàtica
Construcció que es fonamenta sobre el sentit, independentment de la forma gramatical: Tota la gent venien cap aquí
(en aquest cas el verb concorda en plural perquè la significació de pluralitat que inclou el subjecte tota la gent
s’imposa al valor gramatical de singular).