Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
subjecte
Gramàtica
Element sintàctic essencial de tota oració que designa tot allò de què hom pot dir alguna cosa, anomenada predicat, l’altre element sintàctic també essencial de l’oració.
El subjecte fa o suporta l’acció del verb, nucli del predicat El nucli del subjecte pot ésser un nom substantiu, un mot substantivat o un pronom, que poden dur complements o no, i concerta amb el verb mitjançant els morfemes verbals de persona i nombre El subjecte pot no ésser explícit en una oració impersonal i en aquelles oracions en què fàcilment se sobreentengui predicat En gramàtica moderna el subjecte és anomenat també sintagma nominal
imperatiu
Gramàtica
Que no pot ésser evadit o evitat.
Mode verbal, amb funció lingüística purament apellativa o actuativa, que expressa una ordre donada a un interlocutor o més, en les frases afirmatives, o bé una prohibició, en les frases negatives Atès que una ordre s’adreça directament a un interlocutor, l’imperatiu és únicament usat en la segona persona, singular o plural per a les altres persones hom se serveix del present de subjuntiu En les proposicions negatives, les formes de l’imperatiu són substituïdes en algunes llengües, com el català, per les del subjuntiu El mode imperatiu no presenta interseccions de temps, només té present però…
numeral
Gramàtica
Nom de nombres, inclòs en la categoria gramatical de l’adjectiu alhora amb els adjectius dits pronominals o determinatius, el qual, com ells, pot exercir també la funció de pronom.
Els numerals anomenats cardinals indiquen amb precisió el nombre d’individus designats per un nom La forma masculina és usada substantivament per a designar cadascun dels nombres o alguna cosa designada amb un nombre en aquest cas és possible una forma plural l’u, els uns, els dosos, el cinc, els sisos, el divuit, els dinous, els vints, els vint-i-tresos Serveixen també per a designar els nombres abstractes Els numerals cardinals anomenats Formació dels numerals en català collectius són substantius que representen com a unitat un nombre determinat de coses, sovint amb un matís aproximatiu…
analitzabilitat
Gramàtica
En gramàtica generativa, fenomen que pot ésser sotmès a una anàlisi d’estructura.
Una oració, per exemple, és analitzable en fase nominal FN + fase verbal FV, la FN és analitzable en Determinant + Fn etc En l’analitzabilitat es fonamenten les transformacions de la gramàtica generativa
gramàtica projectiva
Gramàtica
Gramàtica que, a partir d’un corpus donat d’oracions, pot referir un conjunt de regles gramaticals a una sèrie més vasta d’oracions i en pot predir la gramaticalitat (gramàtica explícita).
adverbi pronominal
Gramàtica
Adverbi que pot exercir la funció de pronom: en, hi, on, aquí, allà, sempre, mai, etc.
oració substantiva
Gramàtica
Modalitat d’oració subordinada que pot tenir les mateixes funcions que pot exercir un substantiu en l’oració simple: subjecte, complement directe, complement indirecte, complement circumstancial, complement preposicional d’un altre substantiu o d’un adjectiu.
L’oració substantiva és anomenada també completiva
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina