Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
relatiu
Gramàtica
Dit del pronom que uneix a un nom, a un pronom (explícit o implícit) o a una part d’oració substantivada que representa (anomenats antecedent del relatiu) una proposició subordinada (anomenada relativa-adjectiva o substantiva) que l’especifica o l’explica.
El relatiu, en l’oració subordinada relativa, pot fer les mateixes funcions sintàctiques de subjecte, complement directe, indirecte o circumstancial, que pot fer el substantiu en la principal Els pronoms relatius catalans són el feble que , els forts què qui , el compost el qual amb les altres formes corresponents la qual, els quals, les quals i l’adverbial on Tipus de pronoms relatius categoria formes antecedent funció en l’oració relativa exemples oracions pronominal feble que substantiu subjecte Un home que parla així no pot enganyar adjectiva especificativa…
qual
Gramàtica
Pronom relatiu o explicatiu (precedit sempre de l’article definit) amb què hom pot substituir normalment que, qui o què quan són explicatius (no especificatius).
La substitució sol ésser freqüent quan el relatiu és molt allunyat del seu antecedent o també quan cal més precisió
superlatiu
Gramàtica
Grau de significació de l'adjectiu a nivell màxim, inferior o superior.
Expressa el grau més alt en comparació d’altres objectes superlatiu relatiu el més eixerit de la colla , o un grau molt alt amb independència de tot altre objecte superlatiu absolut el seu pare és molt savi
oració optativa
Gramàtica
Oració que expressa un desig, dita també desiderativa.
La falta de coincidència del desig amb la realitat justifica l’ús del mode subjuntiu en aquestes oracions Solen ésser encapçalades per l’exclamació de desig tant de bo , per la conjunció que o per altres mots gramaticals relatiu qui , adverbi així , conjunció si que prenen un sentit afectiu davant l’oració que introdueixen Es construeixen amb present o amb imperfet de subjuntiu segons el to més o menys hipotètic de l’acció tant de bo arribin, tant de bo arribessin Les oracions optatives estan molt relacionades amb les exhortatives exhortatiu
Josep Calveras i Santacana
Història
Gramàtica
Cristianisme
Gramàtic i erudit.
Membre de la Companyia de Jesús Fou secretari 1927-36 de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura de la Biblioteca Balmes, en l’ Anuari de la qual publicà treballs sobre formes de preposicions i del relatiu català Recollí treballs seus a Consultes de llenguatge 1933, i publicà La reconstrucció del llenguatge literari català 1928 Després del 1939 publicà a la revista Manresa , de la qual fou director, importants treballs d’erudició relacionats amb els exercicis espirituals de sant Ignasi, l’edició crítica dels quals aparegué pòstuma el 1969 dins la collecció “Monumenta…
,
oració
Gramàtica
Unitat mínima de comunicació completa, autònoma sintàcticament, que relaciona i concerta un subjecte (o sintagma nominal) amb un predicat (o sintagma verbal).
És l’element bàsic del llenguatge, la unitat més gran de descripció gramatical D’altres gramàtics l’anomenen també frase, proposició, nexe Pot ésser simple o composta , segons que tingui un o més d’un predicat un verb Les oracions simples , des d’un punt de vista gramatical, poden ésser de predicat nominal predicat atributives atributiu o de predicat verbal predicat predicatives predicatiu aquestes darreres poden ésser de verb sol o predicació completa intransitives intransitiu i de verbs d'estat i de verb amb complement o…