Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
sit
Sit negre
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels fringíl·lids, de l’ordre dels passeriformes, tots els quals pertanyen al gènere Emberiza, llevat d’un, que és del gènere Plectrophenax.
L’únic que és comú a la Catalunya continental és el sit negre Ecia , de 16 cm, que té el cap gris amb llistes negres, les parts superiors de color castany i negre, les inferiors i el carpó castany rogenc i el pit gris habita a tota la península Ibèrica, a l’Europa continental mediterrània, a Sicília, a Xipre, a l’Àsia Menor i a Palestina El sit blanc Pnivalis , de 17 cm, habita a Finlàndia i Escandinàvia septentrionals, al nord de Rússia i Sibèria, a les illes de l’oceà Àrtic i al nord d’Escòcia, hiverna al nord i al centre d’Europa i…
trenca
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, de 20 cm, que és semblant al botxí però amb el front negre i les parts inferiors més rosades.
Habita a l’Àsia, fins a la Sibèria occidental, a Pèrsia i l’Àsia Menor, a Ucraïna, els Balcans, Grècia, Itàlia, Occitània i la CatalunyadelNord, des d’on s’estén al N del Principat
ocell sedós
ocell sedós
Yuri Timofeyev (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels bombicíl·lids, de 18 cm, de color castany a les parts superiors i gris rosat a les inferiors, amb la punta de la cua groga, l’extrem de les ales groc, blanc i vermell, la gola i una llista ocular negres i una cresta de plomes d’un color castany rosat.
És gregari i habita als boscs de coníferes i bedolls del nord d’Escandinàvia, i hiverna a l’Europa central És ocasional, a l’hivern, a la Catalunya continental
xixella
Xixella
Hornbeam Arts (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 33 cm, que és de color gris i té negres les puntes de les ales i una franja a l’extrem de la cua.
És migradora parcial, i habita en boscs i camps amb arbres escampats, a Europa fins a 61° de latitud nord, a l’Àsia occidental i al N d’Àfrica És sedentària a la Catalunya continental, i exemplars del N i el centre d’Europa hivernen a tots els Països Catalans
becadell
becadell comú
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom d’alguns ocells de la família dels caràdrids pertanyents als gèneres Gallinago
(o Capella
) i Lymnocryptes
, típics d’aiguamolls, de bec i potes llargs, cos esvelt i menut i ales punxegudes.
Volen gairebé sempre fent ziga-zagues Són propis delnord i del centre d’Europa El becadell comú G gallinago , d’uns 25 cm, té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies, plomatge que el dissimula entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls s’alimenta de cucs, que troba ficant el bec, llarg i prim, dins la terra humida habita en maresmes i terrenys pantanosos i nia al centre i al nord d’Europa és migrador parcial als Països Catalans d’octubre a abril, on abunda en alguns indrets El…
tord
Tord
Gathadair (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 23 cm, que té les parts inferiors de color blanc rossenc i llistades de taques negrenques que tenen forma de punta de sageta, i les superiors de color terrós.
El mascle és molt bon cantaire i hom l’aprecia com a ocell de gàbia Habita a l’Àsia nord-occidental i a tot Europa, llevat del centre i el S de la península Ibèrica i Itàlia, i de les illes mediterrànies És migrador parcial i hiverna al centre i al S d’Europa, a les illes mediterrànies i al NW d’Àfrica És comú a la Catalunya humida, i hivernal a la resta dels Països Catalans
faisà
Faisà de collaret
© Corel / Fototeca.cat
Ornitologia
Nom de diversos ocells de la família dels fasiànids, de l’ordre dels fasianiformes
, de dimensions grans (60-200 cm), amb el cos esvelt i els costats del cap generalment desproveïts de plomes i amb la pell d’un color vermell viu.
Presenten un marcat dimorfisme sexual, i els mascles acostumen a tenir el plomatge de colors molt vius El faisà vulgar Phasianus colchicus és originari de l’Àsia meridional, i fou introduït des de temps antic a Europa i a l’Amèrica delNord Nia directament sobre el sòl, i les postes són de 10 a 14 ous Hom l’aprecia com a peça de caça És sedentari i comú a la Catalunya continental Hom el cria en domesticitat, especialment per la seva carn i també com a ocell d’ornament N'hi ha nombroses espècies, la major part de les quals presenten el plomatge…
falcó mostatxut
Falcó mostatxut
© fototeca.cat
Ornitologia
Falcó, de la família dels falcònids, d’uns 30 a 35 cm.
Presenta les parts superiors de color negre pissarrenc les galtes i una franja ampla i vertical a sota de cada ull són negres, i la gola i les parts laterals del coll són blanques tenen el pit i els flancs de color blanc rogenc, amb ratlles verticals negrenques, i el ventre i les parts més inferiors són d’un marró rogenc molt viu El bec és blavenc, amb la punta més fosca, i la cera, el cercle orbitari i les potes són d’un groc viu S'alimenta d’espiadimonis, coleòpters grossos, ortòpters, lepidòpters, orenetes i falcillots, i fins i tot de petits mamífers Fa la posta en nius…
pinsà mec
Pinsà mec
Greg Lasley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 14 cm, molt semblant al pinsà però amb les parts superiors del mascle negrenques a l’estiu i brunes tacades de negre a l’hivern, amb les espatlles i el pit rogencs i el carpó blanc.
Habita al nord d’Euroàsia i a l’hivern és força freqüent a la Catalunya continental i escàs a les Balears