Resultats de la cerca
Es mostren 800 resultats
niu
Niu de griva cerdana
© Fototeca.cat
Biologia
Ornitologia
Construcció que fan la majoria dels ocells per pondre-hi els ous, covar-los i criar-hi els pollets.
Bàsicament serveix per a mantenir la posta junta i que els ous no s’escampin, redueix les pèrdues calorífiques dels ous durant la incubació i dels polls nidícoles, i els ofereix un refugi relativament segur, fins que són capaços de volar El niu pot ésser construït directament a terra, entre la vegetació, flotant sobre l’aigua i excavat en el sòl o en la fusta També hi ha espècies que aprofiten accidents del terreny escletxes de les roques, esquerdes a les parets, buits en soques d’arbres, etc Gairebé tots els ocells que fan la posta en un niu el construeixen ells mateixos, però —ultra els…
nier | niera
nidífug | nidífuga
Ornitologia
Dit de l’ocell que, molt poc després de sortir de l’ou, és capaç de seguir els pares (caminant, nedant o, de vegades, volant i tot) i d’aprendre a alimentar-se tot sol.
nidícola
Ornitologia
Dit de l’ocell que, acabat de sortir de l’ou, és incapaç de sobreviure i de créixer sense l’ajut dels pares (o dels pares adoptius, en el cas dels paràsits).
Llur sistema nerviós i llur termoregulació es desenvolupen lentament i, en general, neixen nus, cecs i sords Llur tub digestiu és capaç de pair grans quantitats d’aliment en intervals de temps molt breus
neossina
Ornitologia
Secreció proteica, de consistència gelatinosa, produïda per unes glàndules anàlogues a les salivals, de certs ocells, com ara la salangana, dels nius dels quals és el component principal i aglutinador.
Amb aquests nius hom prepara la sopa anomenada de niu d’oreneta
neornites
Ornitologia
Subclasse d’ocells que tenen menys de tretze vèrtebres caudals lliures i les de l’extrem generalment soldades formant el pigostil.
La cua, doncs, és reduïda i amb les plomes disposades en ventall Comprèn tots els ordres d’ocells vivents i alguns de fòssils
nectarínids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de dimensions petites, amb la llengua protràctil, de punta bífida i llefiscosa, sense filaments, i amb les vores dels dos terços basals en forma de doble tub; presenten 10 rèmiges primàries, i tenen els tarsos prims i curts.
El bec és allargat, fi, punxegut, dentat a les vores externes del terç distal i generalment corb S'alimenten de nèctar i de petits insectes, i els mascles són de colors llampants Comprèn els quatre gèneres de suimangues Arachnothera, Cinnyris, Chalcomitra i Nectarinia , dividits en quinze espècies, que habiten a les selves tropicals i subtropicals d’Àsia, Àfrica i Austràlia