Resultats de la cerca
Es mostren 800 resultats
tetràpodes
Herpetologia
Mastologia
Ornitologia
Grup no sistemàtic que inclou totes les classes de vertebrats terrestres (amfibis, rèptils, ocells i mamífers).
El nom es deu al fet que un caràcter primari d’aquestes classes, indefectiblement unit a la transició peixos-vertebrats terrestres, és la possessió de quatre extremitats
tetraònids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels fasianiformes, de 30 a 88 cm, que tenen els orificis nasals coberts de plomes, les potes parcialment o totalment cobertes de plomes, els tarsos desproveïts d’esperons i el dit posterior rudimentari o absent.
Presenten un acusat dimorfisme sexual, llevat del gènere Lagopus , tant de coloració com de dimensions i formes, nien a terra i habiten a les zones fredes i temperades de l’hemisferi nord Comprèn 17 espècies, repartides entre 10 gèneres, els més importants dels quals són Tetrao , Lyrurus , Tetrastes , Lagopus , Centrocercus i Tympanuchus
tètol
Tètol de Hudson
Corel
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de bec i potes llargs, que comprèn quatre espècies, dues de les quals són pròpies d’Europa.
El tètol cuanegre o daguet Llimosa fa 40 cm i té el cap, el coll i el pit de color castany rogenc, les parts inferiors blanques amb franges negrenques i l’extrem de la cua negre A l’hivern, les parts superiors són de color gris fosc, i les inferiors, blanc grisenc Habita a l’oest de Sibèria i al nord d’Europa, llevat d’Escandinàvia, i hiverna a la Mediterrània i al nord d’Àfrica És comú, a l’hivern, a les zones d’aiguamolls dels Països Catalans i ha niat a l’illa de Buda El tètol cuabarrat Llapponica fa 38 cm i és més rogenc, té franges negres i blanques a la cua i el bec és lleugerament…
territ
Ocell limícola
© Fototeca.cat-Corel
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes
, de la família dels caràdrids, de 25 cm, que és de color rogenc amb l’esquena marcadament tacada de castany i negre.
A l’hivern és gris dibuixat en forma d’escates a les parts superiors i blanquinós a les inferiors Habita a l’extrem septentrional d’Europa i hiverna a les costes atlàntiques d’Europa i del N d’Àfrica, i en una part de la Mediterrània occidental És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions, i hivernant escàs a les Illes
terretitona
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 13,5 cm, que és semblant a la terretita però més rogenc a l’estiu, més blanquinós a l’hivern, i amb les potes negres.
Habita al nord de Noruega, Rússia i Sibèria, i hiverna a Àfrica, Àsia i alguns punts de l’Europa meridional És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions
terretita
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 14 cm, que té les parts superiors de color bru grisenc amb taques negres i vermelles, les inferiors blanques i les potes verdes o grogues.
A l’hivern, les parts superiors són de color gris brunenc Habita a Noruega, Lapònia i el N de Rússia i Sibèria, i hiverna a l’Àfrica des de la Mediterrània fins al Senegal És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions i no gaire corrent
terrerola
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels alàudids, de 14 cm, que té les parts superiors de color ocraci pàl·lid amb llistes fosques molt marcades i les inferiors de color blanc ocraci.
Habita en terrenys oberts i estepes a tota la península Ibèrica, llevat de la franja cantabropirinenca, i a Occitània, Itàlia, el SE d’Europa i les Illes mediterrànies
arpella pàl·lida russa
Arpella pàl·lida russa
© Martin Grimm
Ornitologia
Ocell de la família dels falcònids, semblant a l’arpella, una mica més petit, i amb dimorfisme sexual molt accentuat.
El mascle és blanc predominantment, i la femella és més fosca