Resultats de la cerca
Es mostren 800 resultats
calau

Bucorvus leadbeateri
© Xevi Varela
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells pertanyents als gèneres Bucorvus, Buceros, Dichoceros
i Bycanistes,
de l’ordre dels coraciformes
.
Tots tenen un bec gros, corbat en forma de sabre i comprimit lateralment, amb una protuberància òssia més o menys voluminosa a la base Les dimensions dels calaus varien des de 40 cm a 1 m de llargada El plomatge és en general de color fosc, així com el bec Nien en cavitats buides dels arbres, que el mascle, durant la incubació dels ous per la femella, tapa amb fang, deixant-hi solament un petit forat, a través del qual alimenta la femella Són arborícoles i s’alimenten de fruita i llavors, insectes i bestioles de tota mena alguns s’alimenten també de carronya Són propis de l’Índia, d’Oceania i…
calàndria

Calàndria comuna (M. calandra)
© Dûrzan Cîrano
Ornitologia
Gènere d’ocells passeriformes de la família dels alàudids, que atenyen 20 cm de llargada, amb el bec fort i llarg i el plomatge d’un color groc terrós.
Les calàndries són gregàries i habiten en llocs plans i en turons Són granívores i insectívores Són apreciades pel cant, i sovint hom les cria en captivitat L’espècie més freqüent a l’Europa meridional és la calàndria comuna M calandra , d’aspecte robust i amb dues taques negres a cada costat del coll La calàndria negra M yeltoniensis és pròpia de l’Àsia central a l’hivern emigra al sud, i esporàdicament apareix en alguns països europeus el mascle és negre, i la femella, semblant a la calàndria comuna, se'n distingeix per la manca de taques negres al coll La calàndria alablanca M…
calàbria

Calabria grossa (G. immer)
© NWF
Ornitologia
Gènere d’ocells aquàtics de l’ordre dels gaviformes, que ultrapassen el mig metre de llargada, amb el cos i el cap allargats, el coll llarg i el bec també llarg, agut i fort.
Les potes són petites i implantades molt enrere són uns magnífics nedadors i cabussadors Tenen els peus proveïts de membrana interdigital i un plomatge abundant, bellament acolorit durant la primavera període de zel i de color gris i blanc a l’hivern Habiten prop dels llacs, dels estanys i de les mars Són àrtics i subàrtics, i emigren a l’hivern cap al sud arriben fins a les conques de la Mediterrània, de la mar Negra i de la Càspia La calàbria agulla o cabrellot blanc o, simplement, agulla G arctica té el bec prim i recte i dues àrees de clapes blanques quadrangulars al dors La calàbria…
cadernera

Cadernera
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformesde la família dels fringíl·lids, d’uns 12 cm, de plomatge fosc, amb una taca vermella al cap, amb els costats del cap blancs i el darrere negre, les ales negres amb una banda groga i la cua negra amb taques blanques.
És freqüent de trobar-la als jardins i als conreus cercant les llavors del card, el seu aliment preferit Habita a tot Europa, llevat a l’extrem més septentrional, i nia en els arbres Viu fàcilment en captivitat és apreciada pel cant i per la coloració
cacatua
cacatua
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de l’ordre dels psitaciformes, semblants als papagais, que pertanyen principalment al gènere cacatua
.
Es caracteritzen pel fet de tenir el cap adornat d’un plomall erèctil de colors vistosos, així com és vistós tot el seu plomatge, amb predomini del blanc i el negre El bec és gros i fort, comprimit lateralment S'alimenten de llavors, bulbs i brots Nien en forats que fan amb el bec en troncs d’arbres Propis d’Austràlia i les illes d’Oceania, viuen sovint reunits per parelles o formant petits grups Són bons voladors, i s’enfilen pels troncs amb l’ajuda del bec S'acostumen fàcilment a viure en captivitat i poden aprendre a fer exercicis i repetir paraules
cabusset

Cabusset
Ornitologia
Ocell petit de l’ordre dels colimbiformes, el més usual del gènere dels cabussons, d’uns 26 cm, de color bru amb el dors fosc i el ventre blanquinós.
A l’hivern la gola, que és generalment rogenca, esdevé blanca, i els altres colors s’esvaeixen No és bon volador, però es cabussa i neda àgilment Habita als estanys, pantans i tolls dels rius És comú i nia als Països Catalans, com també a tot Europa, llevat del nord
búfag
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
de la família dels estúrnids, d’uns 20 cm, amb el plomatge fosc i poc vistós.
Té els dits armats amb ungles fortes, amb les quals s’arrapa als grans herbívors de la sabana africana búfals, antílops, etc i també a bous domèstics i camells, puix que s’alimenta dels insectes i àcars que parasiten aquests animals
bruel

Bruel
© Global Biodiversity Information Facility
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes de la família dels regúlids, d’uns 9 cm de llargada, arborícola, amb el dors verd i el ventre blanc groguenc, molt semblant al reietó pel color i els costums.
És comú als grans boscs i també en vegetació baixa, matolls a prop dels rius, etc És centreeuropeu i mediterrani, abunda als Pirineus i nia en molts llocs de la península Ibèrica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina