Resultats de la cerca

Té una taca negra a la cara que recorda el falcó mostatxut, una cua més llarga que els altres falcons i la cera del bec d'un groc pàllid, gairebé blanquinós Ocell migratori, nidfica a les contrades litorals de Catalunya, les IllesBalears i els Columbrets, amb una reproducció tardana, relacionada amb la captura d'ocells en migració autumnal Tenen una posta de 2 o 3 ous, que es desclouen al setembre També s'hi troben exemplars de manera regular a les comarques del Berguedà i el Solsonès 

És sedentària a la Mediterrània les IllesBalears, Columbrets, on nia a la tardor arriba a les costes d’Anglaterra i d’Irlanda

Habita a la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de costes rocalloses És comuna a les Balears

La femella és més brunenca a les parts superiors i més pàllida a les inferiors Habita a les illes de la Mediterrània Ibèrica És comú a les Balears i a la costa valenciana i catalana fins al Llobregat

És fortament territorial i habita tant als grans boscs com als jardins i parcs de tot Europa, llevat d’Islàndia, el N d’Escandinàvia i les Balears És sedentari a la Catalunya continental i hivernant a les Illes

Porta un plomall erèctil, fàcilment visible El plomatge és ratllat, de color falb Viu a tot Europa, llevat d’Escandinàvia, el nord d’Anglaterra i les IllesBalears És sedentària a la península Ibèrica L’hàbitat són els camps oberts, sovint a la vora de pobles Fa el niu a terra

Presenta el plomatge de diversos tons de bru, amb dominant que varia del burell al roig viu, segons els individus, i les parts inferiors són llistades Nia a l’hivern, preferentment en forats dels arbres És sedentari a tot Europa, llevat de Còrsega, de Sardenya, de les Illes Balears i de la meitat nord d’Escandinàvia

La boscarla d’aigua Apaludicola és centreeuropea i italiana, migratòria a la península Ibèrica La boscarla de canyar Ascirpaceus té el dors castany i el ventre blanquinós, amb bandes ocràcies fa nius en forma de cistell i viu a gairebé tota l’Europa temperada nia i és estival a la península Ibèrica i a les IllesBalears La boscarla dels joncs A schoenobaenus és centreeuropea i nord-europea, rarament mediterrània, però migratòria als Països Catalans

Les baldrigues tenen el dors de tons molts foscs, i la part ventral, clara o blanca El bec és fi i encorbat a la punta damunt seu s’obren els orificis nasals, en forma de tubs Són ocells oceànics que viuen sempre en alta mar, llevat de l’època de nidificació són excellents voladors, però per terra es traslladen amb una gran dificultat, bo i arrossegant-se Volen arran d’aigua, i no es capbussen s’alimenten de peixos i d’altres animals de superfície Algunes espècies són sedentàries, i d’altres efectuen llargues migracions molt precises, passant sovint d’un hemisferi a l’altre tenen un gran…

Amb la incorporació d’associats de procedència diversa esdevingué, el 1975, una organització d’ampli caràcter ecologista S'ha destacat per la seva tasca científica, especialment en ornitologia, camp en el qual elabora des del 1982 un Atles d’Ocells Nidificants de Mallorca , i publica una Circular Ornitològica des del 1979 i un Anuari Ornitològic des del 1987 i en botànica Catàleg de Plantes Endèmiques i Amenaçades de Balears , 1986 a més, ha fet aportacions científiques notables, com ara la descoberta i descripció del ferreret, amfibi endèmic de Mallorca D’altra banda la seva…