Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
falcó de la reina

Falcó de la reina
© Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat / Govern des Illes Balears
Ornitologia
Falcó, de la família dels falcònids, de fins a 38 cm.
Té una taca negra a la cara que recorda el falcó mostatxut, una cua més llarga que els altres falcons i la cera del bec d'un groc pàllid, gairebé blanquinós Ocell migratori, nidfica a les contrades litorals de Catalunya, les IllesBalears i els Columbrets, amb una reproducció tardana, relacionada amb la captura d'ocells en migració autumnal Tenen una posta de 2 o 3 ous, que es desclouen al setembre També s'hi troben exemplars de manera regular a les comarques del Berguedà i el Solsonès
baldriga cendrosa

Baldriga cendrosa
© Mark Rosenstein
Ornitologia
Ocell de la família dels procel·làrids, d'uns 45 cm de llargada, plomatge gris fosc a les parts superiors i blanc a les inferiors.
És sedentària a la Mediterrània les IllesBalears, Columbrets, on nia a la tardor arriba a les costes d’Anglaterra i d’Irlanda
gavina corsa

Gavina corsa
© Jiří Ševčík
Ornitologia
Gavina d’uns 50 cm que té el dors i les ales d’un gris clar, el bec d’un vermell carmí amb una banda negra abans de la punta, que és groga, i les potes d’un gris verd.
Habita a la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de costes rocalloses És comuna a les Balears
tallareta sarda

Tallareta sarda
Francesco Veronesi (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 12 cm, que té les parts superiors de color gris fosc, la gola i el pit més clars i el ventre blanquinós.
La femella és més brunenca a les parts superiors i més pàllida a les inferiors Habita a les illes de la Mediterrània Ibèrica És comú a les Balears i a la costa valenciana i catalana fins al Llobregat
pit-roig
pit-roig
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
, de la família dels túrdids, de 14 cm, que té el pit i el front d’un color de taronja viu i les parts superiors gris oliva.
És fortament territorial i habita tant als grans boscs com als jardins i parcs de tot Europa, llevat d’Islàndia, el N d’Escandinàvia i les Balears És sedentari a la Catalunya continental i hivernant a les Illes
cogullada

Cogullada
© David Blank
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels alàudids, granívor, semblant a l’alosa; ateny 17 cm.
Porta un plomall erèctil, fàcilment visible El plomatge és ratllat, de color falb Viu a tot Europa, llevat d’Escandinàvia, el nord d’Anglaterra i les IllesBalears És sedentària a la península Ibèrica L’hàbitat són els camps oberts, sovint a la vora de pobles Fa el niu a terra
gamarús

Gamarús
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes de la família dels estrígids, d’uns 40 cm, de discs facials complets, sense ‘‘orelles’’ i amb tarsos blancs tacats de bru, dits emplomallats a la base, bec d’un groc verdós i ulls negres.
Presenta el plomatge de diversos tons de bru, amb dominant que varia del burell al roig viu, segons els individus, i les parts inferiors són llistades Nia a l’hivern, preferentment en forats dels arbres És sedentari a tot Europa, llevat de Còrsega, de Sardenya, de les Illes Balears i de la meitat nord d’Escandinàvia
boscarla

Boscarla de canyar (A.scirpaceus)
© Biopix
Ornitologia
Nom aplicat a diversos moixons del gènere Acrocephalus (família dels muscicàpids), que fan uns 13 cm, insectívors i de bec fi, bons cantaires i típics de maresmes i iguamolls.
La boscarla d’aigua Apaludicola és centreeuropea i italiana, migratòria a la península Ibèrica La boscarla de canyar Ascirpaceus té el dors castany i el ventre blanquinós, amb bandes ocràcies fa nius en forma de cistell i viu a gairebé tota l’Europa temperada nia i és estival a la península Ibèrica i a les IllesBalears La boscarla dels joncs A schoenobaenus és centreeuropea i nord-europea, rarament mediterrània, però migratòria als Països Catalans
baldriga

Baldriga capnegra
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells marins de l’ordre dels procel·lariformes
, de cos fusiforme, d’uns 40 cm de llargària, d’ales grans i palmípedes.
Les baldrigues tenen el dors de tons molts foscs, i la part ventral, clara o blanca El bec és fi i encorbat a la punta damunt seu s’obren els orificis nasals, en forma de tubs Són ocells oceànics que viuen sempre en alta mar, llevat de l’època de nidificació són excellents voladors, però per terra es traslladen amb una gran dificultat, bo i arrossegant-se Volen arran d’aigua, i no es capbussen s’alimenten de peixos i d’altres animals de superfície Algunes espècies són sedentàries, i d’altres efectuen llargues migracions molt precises, passant sovint d’un hemisferi a l’altre tenen un gran…
Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa
Ornitologia
Entitat fundada a Palma (1973) amb el nom de Grupo de Ornitología Balear, nom del qual posteriorment conservà les sigles.
Amb la incorporació d’associats de procedència diversa esdevingué, el 1975, una organització d’ampli caràcter ecologista S'ha destacat per la seva tasca científica, especialment en ornitologia, camp en el qual elabora des del 1982 un Atles d’Ocells Nidificants de Mallorca , i publica una Circular Ornitològica des del 1979 i un Anuari Ornitològic des del 1987 i en botànica Catàleg de Plantes Endèmiques i Amenaçades de Balears , 1986 a més, ha fet aportacions científiques notables, com ara la descoberta i descripció del ferreret, amfibi endèmic de Mallorca D’altra banda la seva…