Resultats de la cerca

Té les potes i el coll llargs i el bec ample i amb l’extrem ganxut S'alimenta d’insectes, petits rèptils i baies Habita a les regions estèpiques del Paraguai

El bec és alt i bifurcat a la base El mascle té el ventre, les rèmiges, la part superior del cap i la cua de color negre, el pit rosat, el clatell verd clar i la resta del cos blanca Hom n'aprofita el plomissol amb què entapissa el niu i l’utilitza com a farciment edredó en la fabricació de coixins, matalassos, etc

Té el cap gros, i el bec, també molt gros, ample i encorbat cap amunt, recorda la forma d’un esclop No canta, sinó que fa petar el bec, semblantment a la cigonya Els becs d’esclop habiten en parelles o en petits grups en zones pantanoses o prop de rius Fan el niu amb fang i amb plantes aquàtiques, i s’alimenten de peixos, granotes, petits rèptils, etc Són propis de l’Àfrica central, des del Nil Blanc fins al llac Victòria S'adapten bé a la vida en parcs zoològics

Fan uns 16 cm de llargària, i tenen el cos curt, en forma de fus, les ales llargues i estretes, punxegudes i en forma de dalla, el bec curt i molt ample, i la cua curta i generalment en forma de V Són insectívors, i cacen mentre volen, a velocitats que poden arribar a atènyer els 200 km/h Habiten en colònies, i fan el niu amb materials diversos, arreplegats al vol i aglutinats amb la saliva enganxosa que secreten abundosament durant l’època de nidificació, en cavitats, a l’exterior d’edificis o bé en espadats, segons les espècies La posta és d’un ou a tres

El cap és gros i aplatat, amb el bec curt, ample, una mica corbat a l’extrem i amb una mena de pèls a banda i banda que li permeten de caçar insectes tot volant Té el cos allargat, cua d’uns 14 cm, ales llargues i gairebé punxegudes i potes curtes amb els dits molt petits, la qual cosa li impossibilita de parar-se a les branques dels arbres Nocturn, sol volar entremig dels ramats, cercant-hi els insectes de què s’alimenta Habita als boscs de les zones temperades i càlides d’Euràsia, i hiverna a l’Àfrica tropical És comú als Països Catalans

Presenta les parts superiors de color gris pissarrenc el damunt del cap, les galtes i una franja ample i vertical a sota de cada ull són negres la gola i les parts laterals del coll són blanques el pit és blanc rogenc tacat de negre, i té la resta de les parts inferiors d’un blanc rogenc i grisenc, amb franges negres molt estretes El bec és gris blavenc fosc, amb la punta negra i la base i la cera d’un groc verdós, i el cercle orbitari i les potes són d’un groc viu La femella és de tons més foscs i força més grossa que el mascle S'alimenta d’ocells petits i mitjans, ratolins, esquirols i,…

Volen amb el coll i les potes estirats, i emeten uns sons agres i desagradables Habiten al sud dels EUA, a l’Amèrica centromeridional, a l’Àfrica i a la zona eurasiàtica mitjana i meridional Són inclosos en 20 gèneres i 30 espècies, i agrupats alhora en dos grups el dels ibis , de bec prim i arquejat, i el dels becplaners , amb el bec ample i deprimit i amb l’extrem més eixamplat Entre els ibis es destaca l’ibis sagrat Threskiornis aethiopicus , d’Egipte, el capó reial Plegadis falcinellus , rar en algunes zones de maresmes dels Països Catalans, i l’ibis blanc Eudocimus albus…

Té el coll llarg i cobert de plomes filiformes El seu cap és pelat i petit, amb ulls grossos i un bec ample i aixafat de forma triangular Les ales i el tronc, que és molt voluminós, són recoberts de plomes d’un color grisenc en les femelles i negre en els mascles, i les rèmiges i timoneres són blanques Les ales són de dimensions reduïdes i els serveixen per a aguantar l’equilibri quan corren Tenen les potes molt llargues, acabades en dos dits, l’intern dels quals és més desenvolupat i acaba en una ungla Habiten en grups a les sabanes i als deserts d’Àfrica i del sud-oest d’Àsia,…

Comprèn les formes conegudes amb els noms d' orenetes i roquerols Al plomatge, que és poc vistós, presenten nou rèmiges primàries i dotze rectrius Són gregaris, insectívors i només es paren a terra per arreplegar els materials amb els quals construir el niu Hom els distribueix en 72 espècies, compreses en 20 gèneres, dels quals cal destacar Hirundo, Delichon, Riparia, Petrochelidon i Progne Habiten arreu del món, a excepció dels pols, Nova Zelanda i les zones desèrtiques