Resultats de la cerca

Habiten a Austràlia i són essencialment granívors, bé que alguns durant l’època de reproducció alimenten llurs cries amb insectes i nimfes de formiga Els més coneguts són el diamant de dues bandes Taeniopygia bichenovii , de dibuix bellíssim, el diamant clapat Taeniopygia guttata , que viu bé engabiat i s’hi reprodueix amb una certa facilitat hom n'ha obtingut així diverses variants blanca, marró, falba, rosada, etc, el diamant de Gould Chloebia gouldinae , que té dues variants, la de cap vermell i la de cap negre, i el diamant modest Neochmia modesta , de plomatge poc…

La boscarla d’aigua Apaludicola és centreeuropea i italiana, migratòria a la península Ibèrica La boscarla de canyar Ascirpaceus té el dors castany i el ventre blanquinós, amb bandes ocràcies fa nius en forma de cistell i viu a gairebé tota l’Europa temperada nia i és estival a la península Ibèrica i a les Illes Balears La boscarla dels joncs A schoenobaenus és centreeuropea i nord-europea, rarament mediterrània, però migratòria als Països Catalans

Té el dors i les parts superiors de color castany, i groguenques les inferiors, amb àmplies bandes negres darrere el cap gràcies a aquesta coloració, que es confon amb la del medi, i als seus costums tranquils i poc sorollosos, passa desapercebut al bosc Les becades tenen el bec llarg i molt sensible, capaç de trobar els cucs de què s’alimenten ficant-lo en el sòl humit, i poden agafar els cucs i empassar-se’ls sense treure el bec de terra Habiten als boscs humits europeus, especialment a les rouredes, a les castanyedes i als boscs de ribera, i crien i nien a terra Solitàries i…

Volen gairebé sempre fent ziga-zagues Són propis del nord i del centre d’Europa El becadell comú G gallinago , d’uns 25 cm, té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies, plomatge que el dissimula entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls s’alimenta de cucs, que troba ficant el bec, llarg i prim, dins la terra humida habita en maresmes i terrenys pantanosos i nia al centre i al nord d’Europa és migrador parcial als Països Catalans d’octubre a abril, on abunda en alguns indrets El becadell gros Gmedia , d’uns 28 cm, té el cos més…

Les baldrigues tenen el dors de tons molts foscs, i la part ventral, clara o blanca El bec és fi i encorbat a la punta damunt seu s’obren els orificis nasals, en forma de tubs Són ocells oceànics que viuen sempre en alta mar, llevat de l’època de nidificació són excellents voladors, però per terra es traslladen amb una gran dificultat, bo i arrossegant-se Volen arran d’aigua, i no es capbussen s’alimenten de peixos i d’altres animals de superfície Algunes espècies són sedentàries, i d’altres efectuen llargues migracions molt precises, passant sovint d’un hemisferi a l’altre tenen…

És un hoste típic de les platges fangoses i descobertes, dels estuaris i dels bancs de sorra costaners nia entre els matolls de les riberes dels aiguamolls S'alimenta d’insectes aquàtics i de petits crustacis És migrador parcial als Països Catalans nia al nord, al centre i a l’est d’Europa, i també a la Camarga i al sud de la península Ibèrica, sovint en colònies