Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
polla blava
Polla blava
© José Mª Ramírez Casanovas
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 48 cm, que és de color blau, fosc a les parts superiors i més pàl·lid al pit, i té les infracobertores caudals blanques, i el bec, la placa frontal, les potes i l’iris roig viu.
El bec és robust i les potes són llargues Habita en canyars i aiguamolls de vegetació densa al sud de la península Ibèrica, a Sicília, Sardenya, el Marroc i Algèria Actualment és escàs a l’Albufera de València i molt rar a la resta dels Països Catalans
garsa blava
Garsa blava
Toshihiro Gamo (cc-by-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels còrvids, d’uns 35 cm, semblant a la garsa, amb el cap negre, les ales i la cua blaves i la resta del cos grisenc, més pàl·lid al dessota.
Habita al centre, sud i oest de la península Ibèrica i a la Sibèria i el Japó
merla blava
Merla blava
Imran Shah (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 20 cm, que té (el mascle) el plomatge d’un blau grisenc; la femella el té brunenc, amb les parts inferiors llistades.
Habita a Europa, a tota la península Ibèrica, a Occitània, a Itàlia, a la costa dàlmata, a Grècia i a totes les illes mediterrànies
cotxa blava
Cotxa blava
Carles Pastor (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Moixó de la família dels túrdids d’uns 15 cm de longitud, bec curt i tarsos llargs i prims.
És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes El mascle té el pit d’un blau lluent a la primavera i de color blanquinós a la tardor Nia al nord i al centre d’Europa
mallerenga
Mallerenga blava
© Luc Viatour
Ornitologia
Nom de diversos ocells de l’ordre dels passeriformes que pertanyen als gèneres Parus (família dels pàrids) i Panurus i Aegithalos (família dels paradoxornítids).
Són omnívors, tenen una notable habilitat per a cercar l’aliment a les branques de la vegetació i són gregaris, fora de l’època de reproducció La mallerenga cuallarga o cuallarg o senyoret A caudatus fa 14 cm, és negrenca a les parts superiors i d’un blanc rosaci a les inferiors habita als boscs i parcs La mallerenga de bigotis o de canyar Panurus biarmicus fa 16 cm, és falba a les parts superiors i d’un color gris rosat a les inferiors els mascles tenen el cap d’un color gris cendrós, amb una franja vertical negra a les galtes habita als càrritxos i fangars, a prop de l’aigua La…
periquito
Periquitos
© Aurore Esteban - Fotolia.com
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels psitaciformes
, de la família dels psitàcids, de 18 cm, de color verd, amb el cap groc, i que té les parts superiors fistonades transversalment de groc i negre, una taca blava vertical a cada galta, tres punts negres a banda i banda del coll i la cua blau fosc llarga de 10 cm.
La cara del mascle és blava i la de la femella, marró Habita a Austràlia i és gregari i nòmada És molt estès com a ocell de gàbia i pot aprendre a imitar la veu humana Importat per primer cop el 1840 a Anglaterra, hom n'ha aconseguit, selectivament, una gran quantitat de colors i tons verds, grocs, blaus, blancs, etc
merla roquera
Merla roquera
Peter Steward (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 19 cm, que té (el mascle), a l’estiu, el cap, el coll i el dors blaus i la resta d’un color vermellenc, amb les ales fosques.
L’àrea de distribució és pràcticament idèntica a la de la merla blava
morell cap-roig
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, de colors grisos, amb el cap bru i el pit blanc.
La femella té una franja blava entorn el bec Viu vora els mars i llacunes, rarament al mar N'hi ha que hivernen als Països Catalans
gruïformes
Ornitologia
Ordre d’ocells camallargs que tenen el coll esvelt, el plomatge sovint poc virolat i no presenten dimorfisme sexual.
Les potes tenen quatre dits, la cua és curta, les ales són arrodonides i el bec, generalment, és llarg i fort Volen amb el coll i les potes estirats Famílies i representants més importants de l'ordre dels gruïformes mesenàtids Mesoenas unicolor polla malgaixa Monias benschi mònia turnícids Turnix sylvatica guatlla andalusa gruids Anthropoides paradisea grua del paradís Anthropoides virgo grua damisella Balearica pavonina grua coronada, grua reial Bugeranus carunculatus grua carunculada Grus antigona grua antígona, grua sarú Grus grus grua, grua vulgar Grus japonensis grua japonesa Grus…
passeriformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de dimensions petites o mitjanes (de 7 a 120 cm), que tenen el vòmer curt i ample, la base del bec sense cera, 14 o 15 vèrtebres cervicals, 9 o 10 rèmiges primàries, l’uropigi nu i les potes adaptades a agafar-se als troncs, amb 4 dits al mateix nivell, 3 de dirigits endavant i el quart enrere, i amb l’ungla grossa i més desenvolupada que la del dit mitjà.
Tots construeixen nius més o menys complexos, a terra o elevats, i els polls són nidícoles Actualment, hom en coneix 5110 espècies, és a dir, les 3/5 parts dels ocells vivents, que habiten arreu del món, llevat de l’Antàrtida i alta mar, i són distribuïdes en els subordres dels eurilàids , que tenen 15 vèrtebres cervicals, i els dels tirans, menuris i moixons, tots ells amb 14 vèrtebres cervicals Famílies i representants més importants de l’ordre dels passeriformes subordre dels eurilàids família dels euriláimids família dels dendrocoláptids família dels furnárids família dels formicárids…