Resultats de la cerca

El més característic del seu plomatge és el plomall verd que té damunt el cap en l’època de zel És sedentari a la península Ibèrica, a les Balears i a la Mediterrània

Nien a l’aire lliure, en colònies nombroses, amb nius construïts molt grollerament amb herbes seques sobre el mateix sòl Els polls són de creixença lenta Un gènere característic és Diomedea sp albatros

Són cosmopolites, viuen solitaris o per parelles al llarg dels rius i fan el niu als marges S’alimenten de peixos i d’insectes aquàtics El representant més característic d’aquest grup és el blauet

És molt freqüent a Catalunya als camps de conreu, els prats i les jonqueres És de costums gregaris, especialment a l’hivern, i és habitualment polígam Té un cant característic, que recorda la cruixidera d’un feix de claus

Tot ell és de color vermell, menys el voltant del bec, que és de color negre el cap és adornat amb un plomall característic, també vermell En estat salvatge viu al sud-est del Canadà, als EUA i a Mèxic És apreciat per la seva bellesa i el seu cant

El dors és de color castany amb fines ratlles blanques, el coll i el ventre, blancs, i la part superior del cap, negra, amb un plomall erèctil característic El bec és de color clar, gros, allargat, i les potes són de color groc S'alimenten de petits mamífers, sobretot rosegadors, d’ocells i de rèptils, així com de carronya Viuen en grups, en llocs de vegetació rasa Són propis del continent sud-americà

Quan vola hom el pot confondre amb l’esparver És una espècie arborícola, però a vegades hom la pot trobar en terrenys sense arbres El cucut és estès per tot Europa i s’alimenta d’erugues, insectes i petits vertebrats És característic d’aquesta espècie el parasitisme a què la femella sotmet els nius d’altres espècies d’ocells, substituint els ous que hi ha als nius pels ous propis Els pares adoptius, sense adonar-se'n, o si més no sense que els importi el fet, alimenten amb molta cura la cria de cucut, que molts cops és, al cap de pocs dies després de nada, unes quantes vegades més grossa que…

Són ocells d’uns 15 cm de llargada, plomatge suau, cap arrodonit, bec recte i fi, i cua que al damunt presenta un dibuix característic d’una T negra i invertida sobre fons blanc Sedentaris, sovintegen en els paratges rocallosos, els camps llaurats i els erms Canten molt bé i nien en forats El còlit gris O oenanthe mascle té el dors de color gris blavós i les ales negres El còlit ros O hispanica , que, com l’anterior, és comú a la península Ibèrica, té el plomatge del dors ocraci i les ales també negres Molt semblant a aquests és la merla de cua blanca O leucura…

El bitxac comú Storquatus té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc Cria als Països Catalans i hi és sedentari viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres El bitxac rogenc Srubreta té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre Tret característic d’ambdues espècies és el costum de posar-se al cim de les…

Les seves dimensions varien des de les d’un borinot 6 cm a les d’una oreneta 22 cm El cap és petit, proveït d’un bec de forma i dimensions variables, però sempre prim i molt sovint llarg Tenen una llengua molt llarga, bífida i protràctil, que es prolonga cap endarrere i s’enrotlla al voltant del crani Les potes, molt curtes i fràgils, amb les quals no poden peonar, són el suport d’unes ungles llargues i corbades, que els serveixen per a arrapar-se als objectes El plomatge és format per plomes petites, semblants a escates iridescents que reflecteixen la llum i mostren tota una gamma de colors…