Resultats de la cerca

El bec és llarg i prim, una mica corbat cap avall Habita a terres més o menys obertes d’Europa —llevat d’Escandinàvia— i d’Àsia —fins al NE de l’Índia—, i hiverna a l’Àfrica És comuna als Països Catalans

El bec és llarg, prim i amb l’extrem corbat cap avall S'alimenta d’insectes, que captura tot enfilant-se per les parets dels penya-segats Habita a les grans serralades des del sud d’Europa fins a l’Himàlaia És present, però molt escàs, als Països Catalans

Són ocells de rapinya, de grans dimensions, amb un bec fort i corbat, el cap prominent i cobert de plomes, les potes curtes amb les plomes fins al començament dels dits, i les urpes molt fortes Tenen les ales llargues i volen a gran altura Nien en arbres o en roques dels penya-segats Estan distribuïdes per tot el món

Es caracteritzen per tenir dos dits dirigits cap endavant i dos cap endarrere Tenen la cua llarga i les ales força afilades el bec és lleugerament corbat a l’extrem Són ocells típics de les regions càlides de tot el món, bé que poc abundants a Amèrica Són espècies majoritàriament arbòries, i és corrent que les femelles parasitin nius d’altres ocells Els principals representants son el cucut i el cucut reial

El bec és llarg i corbat cap avall Escala en espiral els troncs dels arbres servint-se de les llargues ungles i recolzant-se en la cua, que és com la dels picots, mentre amb el bec cerca insectes a les escletxes de l’escorça Habita als boscs i arbredes de l’Europa continental llevat d’Escandinàvia fins a Polònia i la mar Negra, i als de Sicília i de l’Àfrica nord-occidental És comú a la Catalunya continental

Es desplacen a prop de terra, saltant o bé volant distàncies curtes S'alimenten d’invertebrats, que cerquen a les escorces i les fulles mortes Tenen el bec prim, punxegut i generalment una mica corbat cap avall No presenten dimorfisme sexual i són sedentaris Comprèn 59 espècies, repartides entre 14 gèneres, els principals dels quals són Troglodytes, Cistothorus, Campylorhynchus i Ferminia L’únic representant als Països Catalans és el cargolet Ttroglodytes , que habita a Euràsia, l’Àfrica del nord i l’Amèrica del Nord

El cap és gros i aplatat, amb el bec curt, ample, una mica corbat a l’extrem i amb una mena de pèls a banda i banda que li permeten de caçar insectes tot volant Té el cos allargat, cua d’uns 14 cm, ales llargues i gairebé punxegudes i potes curtes amb els dits molt petits, la qual cosa li impossibilita de parar-se a les branques dels arbres Nocturn, sol volar entremig dels ramats, cercant-hi els insectes de què s’alimenta Habita als boscs de les zones temperades i càlides d’Euràsia, i hiverna a l’Àfrica tropical És comú als Països Catalans

Tots tenen un bec gros, corbat en forma de sabre i comprimit lateralment, amb una protuberància òssia més o menys voluminosa a la base Les dimensions dels calaus varien des de 40 cm a 1 m de llargada El plomatge és en general de color fosc, així com el bec Nien en cavitats buides dels arbres, que el mascle, durant la incubació dels ous per la femella, tapa amb fang, deixant-hi solament un petit forat, a través del qual alimenta la femella Són arborícoles i s’alimenten de fruita i llavors, insectes i bestioles de tota mena alguns s’alimenten també de carronya Són propis de l’Índia…

Les potes són petites i implantades molt enrere són uns magnífics nedadors i cabussadors Tenen els peus proveïts de membrana interdigital i un plomatge abundant, bellament acolorit durant la primavera període de zel i de color gris i blanc a l’hivern Habiten prop dels llacs, dels estanys i de les mars Són àrtics i subàrtics, i emigren a l’hivern cap al sud arriben fins a les conques de la Mediterrània, de la mar Negra i de la Càspia La calàbria agulla o cabrellot blanc o, simplement, agulla G arctica té el bec prim i recte i dues àrees de clapes blanques quadrangulars al dors La calàbria…

El tètol cuanegre o daguet Llimosa fa 40 cm i té el cap, el coll i el pit de color castany rogenc, les parts inferiors blanques amb franges negrenques i l’extrem de la cua negre A l’hivern, les parts superiors són de color gris fosc, i les inferiors, blanc grisenc Habita a l’oest de Sibèria i al nord d’Europa, llevat d’Escandinàvia, i hiverna a la Mediterrània i al nord d’Àfrica És comú, a l’hivern, a les zones d’aiguamolls dels Països Catalans i ha niat a l’illa de Buda El tètol cuabarrat Llapponica fa 38 cm i és més rogenc, té franges negres i blanques a la cua i el bec és lleugerament…