Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
becada
Becada
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, d’uns 35 cm, típic dels boscs humits.
Té el dors i les parts superiors de color castany, i groguenques les inferiors, amb àmplies bandes negres darrere el cap gràcies a aquesta coloració, que es confon amb la del medi, i als seus costums tranquils i poc sorollosos, passa desapercebut al bosc Les becades tenen el bec llarg i molt sensible, capaç de trobar els cucs de què s’alimenten ficant-lo en el sòl humit, i poden agafar els cucs i empassar-se’ls sense treure el bec de terra Habiten als boscs humits europeus, especialment a les rouredes, a les castanyedes i als boscs de ribera, i crien i nien a terra…
fumarell
Ornitologia
Nom de diversos ocells de l’ordre dels caradriformes de la família dels làrids, d’uns 25 cm de llarg, de tronc esvelt, ales llargues i estretes, bec llarg, prim i punxegut i potes curtes.
Són gregaris, s’alimenten de cucs, peixets, insectes aquàtics, cap-grossos i granotes petites, i habiten a les aigües dolces d’estanys i aiguamolls
kea
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels psitaciformes, de la família dels psitàcids, d’uns 50 cm que té el plomatge d’un verd olivaci, amb les vores i el nervi de les plomes més fosc, i la mandíbula superior del bec que arriba a fer 5 cm.
S'alimenta de fruita, larves, insectes i cucs que extreu de sota de l’escorça dels arbres amb el bec És endèmic de l’illa sud de Nova Zelanda actualment és en perill d’extinció
hematopòdids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes de formes massisses i de bec llarg comprimit.
Presenten tres dits a cada pota, amb una membrana rudimentària entre el del mig i l’extern No tenen dimorfisme sexual, i el plomatge és negre o blanc i negre S'alimenten de molluscs bivalves, de cucs i de petits crustacis marins Només comprèn el gènere Haematopus , dividit en sis espècies, i la garsa de mar n'és l’únic representant mediterrani
túrdids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, d’11 a 30 cm, que tenen 10 rèmiges primàries a cada ala i 12 rectrius a la cua; llurs potes són robustes i més adaptades a saltar que a agafar-se a les branques, i els tarsos no són recoberts d’escates; fan el niu descobert, en forma de copa, i els immaturs tenen el plomatge fosc, amb taques clares a les parts superiors, i clar amb taques fosques a les inferiors.
S'alimenten principalment d’insectes, a més de fruita, baies i cucs Gairebé tots són excellents cantaires Comprèn 305 espècies, repartides entre 45 gèneres, alguns dels més importants dels quals són Turdus, Monticola, Oenanthe, Phoenicurus, Saxicola, Erithacus i Luscinia Habiten arreu del món, llevat de les zones polars i la Polinèsia El 1862 foren introduïts amb èxit a Nova Zelanda la merla i el tord
merla d’aigua

Merla d’aigua
Corine Bliek (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cínclids, de 18 cm, que té el pit i la gola blancs, les parts superiors negrenques i les inferiors d’un color castany fosc.
La cua i les ales són curtes, i les potes i els dits, grossos i forts té plecs cutanis mòbils a les orelles i als narius, parpelles nictitants i el plomatge hidròfug S'alimenta de larves i insectes aquàtics, cucs i peixets que captura cabussant-se i nedant per sota de l’aigua Habita, prop d’aigües netes, a gairebé tot Europa, i és comuna a Catalunya
fotja
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, d’uns 50 cm, amb el cap i el coll completament negres i la resta del plomatge d’un negre pissarrenc.
Presenta una placa frontal i el bec blancs i les potes verdes els dits són llargs i lobulats Els sexes són indiferenciats Habita en els pantans i en les riberes salades, és gregari i cabussador i s’alimenta de plantes, preferentment aquàtiques, i ocasionalment de molluscs, d’insectes, de larves, de cucs de terra i de cap-grossos Gràcies als lòbuls digitals pot córrer damunt la superfície de l’aigua Habita a tot Euràsia, al nord d’Àfrica, Austràlia i al nord d’Amèrica És comuna als Països Catalans
kiwi
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels apterigiformes, de la família dels apterígids, que comprèn tres espècies (la més grossa de les quals ateny 70 cm), que tenen el bec molt llarg i prim, lleugerament corbat cap avall, a la punta del qual s’obren les fosses nasals.
Al voltant de la base del bec tenen uns pèls llargs tàctils Les plomes són brunes, estretes i allargades Són endèmics de Nova Zelanda, tenen costums nocturns i l’olfacte extraordinàriament desenvolupat Localitzen els cucs i les larves colgats en la terra humida, d’on els extreuen amb el bec, i quan la terra és seca s’alimenten de la fruita que ha caigut dels arbres i de fulles Amb la introducció a les illes de diversos predadors, com ara gossos, gats, fures, etc, el nombre de kiwis minvà, i actualment hi ha perill d’extinció
fraret

Fraret
© Blake Matheson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids, d’uns 30 cm de llargada, fàcilment identificable pel bec, que és triangular, comprimit lateralment i vermell, groc i blau a franges, i pel cap, desproporcionadament gros.
El plomatge és negre a les parts superiors, i el coll és gris pàllid als gens i blanc a les parts inferiors les potes són ataronjades Es posa dret i reposa horitzontalment És gregari i s’alimenta de peixets, crustacis, cucs i molluscs Nia en caus de conill abandonats i en forats excavats o anfractuositats naturals en penya-segats de la costa la posta és d’un sol ou Habita als litorals escandinau, islandès o escocès a l’hivern emigra cap al sud i arriba a la meitat de la Mediterrània occidental és comú, en aquesta època, als Països Catalans
fredeluga

Fredeluga
© Xevi Varela
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels caràdrids, d’uns 30 cm de llargada, amb un airós plomall negre vertical a la part superior del cap.
Té el pit, la gola, la cara i la part superior del cap negres, la resta de les parts superiors verda irisada i les parts inferiors i les galtes blanques la cua és blanca, amb una franja negra ampla a l’extrem És gregària i s’alimenta d’insectes, larves, cucs, molluscs i també de gra Nia a terra, sovint en camps conreats la posta és de quatre ous, i durant aquesta època és marcadament territorial Habita al centre i al nord d’Europa i Àsia, i a l’hivern emigra cap al sud és comuna, a la tardor i l’hivern, als Països Catalans