Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
trencapinyes
Trencapinyes
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
, de la família dels fringíl·lids, de 16’5 cm, que té el bec robust amb l’extrem de les mandíbules llarg, corbat i entrecreuat, el mascle és de color vermell amb la cua i les ales més fosques, i la femella és de color verd groguenc amb les parts superiors brunenques.
Habita als boscs de coníferes, sobretot d’avets, i bàsicament s’alimenta de llurs llavors És estès per gairebé tot Europa, pel NE d’Àfrica, l’Àsia septentrional i l’Amèrica del Nord És comú a les pinedes de tots els Països Catalans, i a les Balears forma la subespècie Lcbalearica
periquito
Periquitos
© Aurore Esteban - Fotolia.com
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels psitaciformes
, de la família dels psitàcids, de 18 cm, de color verd, amb el cap groc, i que té les parts superiors fistonades transversalment de groc i negre, una taca blava vertical a cada galta, tres punts negres a banda i banda del coll i la cua blau fosc llarga de 10 cm.
La cara del mascle és blava i la de la femella, marró Habita a Austràlia i és gregari i nòmada És molt estès com a ocell de gàbia i pot aprendre a imitar la veu humana Importat per primer cop el 1840 a Anglaterra, hom n'ha aconseguit, selectivament, una gran quantitat de colors i tons verds, grocs, blaus, blancs, etc
canari
Canari
© C.I.C. - Moià
Ornitologia
Moixó granívor indígena de les illes Canàries, de la família dels frangíl·lids, que ateny de 12 a 13 cm de llargada i presenta, en estat salvatge, una coloració grisa verdosa sobre un fons groc.
Fou introduït a Europa al començament del segle XVII, i al final del mateix segle n'aparegueren individus d’un color groc uniforme a causa d’un fenomen de mutació Actualment és estès per tot el món i n'hi ha gran quantitat de races, aparegudes per encreuaments fets per tal de millorar-ne el cant i la coloració El canari, un dels ocells de gàbia més populars, és molt preat per la bellesa del seu cant
cucut
Cucut
© Gabriel Buissart
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels cuculiformes, de la família dels cucúlids, caracteritzat per tenir les plomes de la gorja i les de les parts superiors d’un color gris blau, les inferiors, blanquinoses amb ones de color gris fosc, i la cua, llarga, arrodonida, grisenca, tacada de blanc; la longitud total és d’uns 35 cm.
Quan vola hom el pot confondre amb l’esparver És una espècie arborícola, però a vegades hom la pot trobar en terrenys sense arbres El cucut és estès per tot Europa i s’alimenta d’erugues, insectes i petits vertebrats És característic d’aquesta espècie el parasitisme a què la femella sotmet els nius d’altres espècies d’ocells, substituint els ous que hi ha als nius pels ous propis Els pares adoptius, sense adonar-se'n, o si més no sense que els importi el fet, alimenten amb molta cura la cria de cucut, que molts cops és, al cap de pocs dies després de nada, unes quantes vegades més grossa que…
bitó
Bitó comú (Botaurus stellaris)
© Biopix
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells de maresme, de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, representats als Països Catalans per dues espècies.
El bitó comú B stellaris és gros uns 75 cm, amb plomatge de colors bigarrats, llistat i clapat de bruns, castanys i grocs el cos és robust, i el bec, molt fort, és emprat per a la defensa És de costums feréstecs, solitari i nocturn quan reposa, aixeca verticalment el bec en una positura peculiar que el fa passar desapercebut dins els canyars on s’amaga només el delaten els seus crits, que recorden els bramuls dels bous Nia en canyars i viu en terrenys pantanosos, maresmes i platges de llacs Estès per tot Europa, llevat de les illes Britàniques, Escandinàvia, el sud dels Balcans i el centre…