Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
kea
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels psitaciformes, de la família dels psitàcids, d’uns 50 cm que té el plomatge d’un verd olivaci, amb les vores i el nervi de les plomes més fosc, i la mandíbula superior del bec que arriba a fer 5 cm.
S'alimenta de fruita, larves, insectes i cucs que extreu de sota de l’escorça dels arbres amb el bec És endèmic de l’illa sud de Nova Zelanda actualment és en perill d’extinció
kagú
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels rinoquètids, que fa de 50 a 60 cm i té el plomatge d’un gris pissarrenc clar, amb les ales una mica més fosques i barrades de roig, blanc o negre, i un plomall erèctil al pili.
No pot volar, i s’alimenta d’invertebrats terrestres Es endèmic de Nova Caledònia La introducció dels predadors terrestres a l’illa n'ha minvat tant el nombre, que és una espècie amenaçada seriosament d’extinció
àguila marina
Ornitologia
Àguila de grans dimensions (fins a 90 cm des del bec fins a la cua); té la cua curta i blanca i el bec groc.
Nia prop de l’aigua i s’alimenta de petits mamífers i de peixos És pròpia de l’est europeu, d’Escandinàvia i d’Islàndia, i només esporàdicament és trobada a l’Europa occidental És una espècie en perill d’extinció
cigne negre
Ornitologia
Cigne de dimensions petites, de coll llarg i de cap petit.
El plomatge és tot de color negre i li dóna un aspecte molt elegant La punta del bec és blanca, i la resta, de color vermell És difós per Austràlia i Tasmània, on viu en petits grups i és protegit per evitar-ne l’extinció
tacaé
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 50 cm, de color d’indi, amb les ales d’un verd brillant i el bec, que és molt robust, roig.
S'alimenta exclusivament d’herba i de gra És en perill d’extinció Actualment n'existeixen uns 300 individus, que habiten en 500 km 2 a la part meridional de l’Illa del Sud de Nova Zelanda i la caça dels quals és rigorosament prohibida
voltor comú
Voltor comú
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels vultúrids, que ateny 110 cm de llargada i 280 cm d’envergadura, de color bru groguenc, grisenc a les parts superiors i rossenc a les inferiors; tant el plomissol que li cobreix el cap i el coll com el collar de plomes de la base del coll són blanquinosos, i les rèmiges primàries i les rectrius són d’un color bru rogenc.
Habita a les serralades africanes del N del Sàhara, a la major part de la península Ibèrica, a Sardenya, Sicília, Calàbria, el SE d’Europa i des del Caucas, Anatòlia i Palestina fins a l’Àsia central Als Països Catalans, bé que escàs i en perill d’extinció fins fa pocs anys, el Pirineu català s’ha consolidat com un dels refugis de voltors més grans d’Europa
voltor negre
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels vultúrids, que ateny 115 cm de llargada i 287 cm d’envergadura.
És de color bru fosc i té el plomissol del cap i el coll grisenc, amb clapes fosques al cap Nia als arbres i habita a les muntanyes boscades i als garrigars del SE europeu, a Sicília i en alguns punts del SE de la península Ibèrica Als Països Catalans només n'hi ha unes quantes colònies a Mallorca, a la serra de Tramuntana Actualment en resten molt pocs exemplars, i és a la llista d’espècies europees amenaçades d’extinció
kiwi
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels apterigiformes, de la família dels apterígids, que comprèn tres espècies (la més grossa de les quals ateny 70 cm), que tenen el bec molt llarg i prim, lleugerament corbat cap avall, a la punta del qual s’obren les fosses nasals.
Al voltant de la base del bec tenen uns pèls llargs tàctils Les plomes són brunes, estretes i allargades Són endèmics de Nova Zelanda, tenen costums nocturns i l’olfacte extraordinàriament desenvolupat Localitzen els cucs i les larves colgats en la terra humida, d’on els extreuen amb el bec, i quan la terra és seca s’alimenten de la fruita que ha caigut dels arbres i de fulles Amb la introducció a les illes de diversos predadors, com ara gossos, gats, fures, etc, el nombre de kiwis minvà, i actualment hi ha perill d’extinció