Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
cotxa fumada
Cotxa fumada
anis iNaturalist (cc-by-4.0)
Ornitologia
Moixó de la família dels túrdids d’uns 15 cm de longitud, bec curt i tarsos llargs i prims.
És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes Té la cua rogenca, i les parts inferiors del cos i la interior de les ales, negroses Viu als nuclis urbans, on nia als forats de les parets fent servir herba i molsa
tacaé
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 50 cm, de color d’indi, amb les ales d’un verd brillant i el bec, que és molt robust, roig.
S'alimenta exclusivament d’herba i de gra És en perill d’extinció Actualment n'existeixen uns 300 individus, que habiten en 500 km 2 a la part meridional de l’Illa del Sud de Nova Zelanda i la caça dels quals és rigorosament prohibida
nyandú
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels reïformes, de la família dels reids, de 130 cm d’alçària, que té les parts superiors d’un color gris terrós i les inferiors blanquinoses i taques grosses negrenques al cap, al coll i al pit.
Són gregaris i promiscus El mascle fa el niu, que consisteix en un sot a terra recobert d’herba, i les diverses femelles hi ponen de 10 a 30 ous en total, que ell cova Els polls són nidífugs Habiten a les pampes de l’Argentina, de l’Uruguai, del Paraguai, del Perú i del sud del Brasil
bitxac
Bitxac comú (Saxicola torquatus)
© Mark Rosenstein
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, petits i insectívors, inquiets i cantaires, molt estesos per tot Europa.
El bitxac comú Storquatus té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc Cria als Països Catalans i hi és sedentari viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres El bitxac rogenc Srubreta té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre Tret característic d’ambdues espècies és el costum de posar-se al…
daurada
Daurada petita (Pluvialis dominica)
© Cláudio Dias Timm
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, representats per dues espècies.
La daurada grossa o dauradella Papricaria és un ocell de prop de 30 cm de longitud total, amb un plomall molt vistós, constituït per un fons negre tacat de daurat Habita llocs humits i s’alimenta, principalment de nit, a base de cucs, insectes i altres petits invertebrats La posta és a la primavera, i les femelles no fan niu, ans es limiten a fer un forat en terra que a vegades cobreixen lleugerament d’herba És un ocell de cacera Durant el bon temps viuen al nord d’Europa i d’Àsia, però en arribar l’estiu emigren cap al sud d’aquests continents i també cap a l’Africa, on…