Resultats de la cerca

D’un color bru groguenc, llistat de negre, té el carpó d’un color groc viu els mascles tenen també el front, la llista ocular, la gola i el pit de color groc És sociable, excepte a l’època de la nidificació Habita a l’Europa central i meridional i a l’Àfrica septentrional, i és sedentari als Països Catalans

És de color bru fosc i té el plomissol del cap i el coll grisenc, amb clapes fosques al cap Nia als arbres i habita a les muntanyes boscades i als garrigars del SE europeu, a Sicília i en alguns punts del SE de la península Ibèrica Als Països Catalans només n'hi ha unes quantes colònies a Mallorca, a la serra de Tramuntana Actualment en resten molt pocs exemplars, i és a la llista d’espècies europees amenaçades d’extinció

Presenta dues subespècies el grasset de muntanya Asspinoletta , que té les parts superiors de color bru i les inferiors d’un rosa groguenc, pàllid i lleugerament ratllat, i llista superciliar blanca i el grasset d’aigua o de costa  Aspetrosus , que és de tons més verdosos El bec és negre, i les potes són molt fosques Habita a les zones muntanyoses de l’Àsia occidental i de l’Europa meridional, i a les costes escandinaves i de les illes Britàniques

Habita en una gran part d’Àsia i a tot Europa, llevat d’Irlanda, Islàndia, Escòcia, la meitat nord d’Escandinàvia i les illes mediterrànies L’únic representant dels quals als Països Catalans és el pica-soques blau o pic bastard o tàpara   Sitta europaea , que fa 14 cm i té les parts superiors de color blau grisenc, les inferiors ocraci pàllid i els costats castanys Té les galtes i la gola blanques i una llista ocular negra A la Catalunya continental, és comú als boscs, des dels Pirineus fins al Montseny i el Montnegre

El bitxac comú Storquatus té el cap i el coll negres, mig collar i llista alar blancs i el pit vermellós sol posar-se als cims dels branquillons, cables de telegraf, etc Cria als Països Catalans i hi és sedentari viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres El bitxac rogenc Srubreta té el dors grisenc, molt ratllat, una cella blanca i el pit roig habita prats, zones palustres, camps oberts i conreus, bé que a Catalunya cria als Pirineus, entre l’herba o en algun forat al peu d’un arbre Tret característic d’ambdues espècies és el costum de posar-se al cim de les…

El bec és roig amb l’extrem groc, la placa frontal és roja i les potes són verdes Habita als canyars d’aiguamolls, de rius i estanys de tot Europa —llevat del nord d’Escandinàvia i Finlàndia—, a l’Àsia central i meridional, a l’Amèrica central i del sud fins a l’Argentina, i a tot Àfrica llevat del Sàhara És comuna als Països Catalans

Habita a l’Europa i la Sibèria septentrionals i hiverna a les illes Britàniques, França i el N d’Itàlia És ocasional i escàs, a l’hivern, als Països Catalans

El mascle té el pili, el clatell i els costats del cap de color gris blavenc, les parts superiors tacades de negre i la cua d’un color gris blavenc, amb una estreta franja blanca a l’extrem i una de negra i més ampla al damunt La femella té les taques de les parts superiors de color bru negrenc, formant franges, i la cua de color vermell grisenc amb franges negres estretes, llevat la de l’extrem, que és ampla S'alimenta d’insectes grossos, moixons i petits mamífers Habita a gairebé tot Euràsia i Àfrica És comú als Països Catalans

És gregari i habita als boscs de coníferes i bedolls del nord d’Escandinàvia, i hiverna a l’Europa central És ocasional, a l’hivern, a la Catalunya continental