Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
caprimúlgids
Caprimúlgids típics de cada un dels quatre àmbits mediterranis més conspicus: l´enganyapastors (Caprimulgus europaeus) de la conca mediterrània, Phalaenoptilus nuttallii de la mediterrània californiana, Caprimulgus longirostris del Xile central i Caprimulgus pectoralis de la regió capenca
© Fototeca.cat
Ornitologia
Família d’ocells nocturns, insectívors, de mida mitjana, amb la boca grossa envoltada de pèls rígids, de colors críptics i vol silenciós, a la qual pertanyen l’enganyapastors i el siboc.
petrell
Ornitologia
Nom de diversos ocells de l’ordre dels procel·lariformes, cap dels quals no és comú a la Mediterrània.
El petrell cuaforcat Oceanodroma leucorrhoa , família dels procellàrids fa 20 cm i és bru, amb el carpó blanc i la cua forcada Habita a l’Atlàntic nord i és ocasional, a l’hivern, a la Mediterrània occidental
sit
Sit negre
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels fringíl·lids, de l’ordre dels passeriformes, tots els quals pertanyen al gènere Emberiza, llevat d’un, que és del gènere Plectrophenax.
L’únic que és comú a la Catalunya continental és el sit negre Ecia , de 16 cm, que té el cap gris amb llistes negres, les parts superiors de color castany i negre, les inferiors i el carpó castany rogenc i el pit gris habita a tota la península Ibèrica, a l’Europa continental mediterrània, a Sicília, a Xipre, a l’Àsia Menor i a Palestina El sit blanc Pnivalis , de 17 cm, habita a Finlàndia i Escandinàvia septentrionals, al nord de Rússia i Sibèria, a les illes de l’oceà Àrtic i al nord d’Escòcia, hiverna al nord i al centre d’Europa i arriba a la Mediterrània, on…
baldriga
Baldriga capnegra
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells marins de l’ordre dels procel·lariformes
, de cos fusiforme, d’uns 40 cm de llargària, d’ales grans i palmípedes.
Les baldrigues tenen el dors de tons molts foscs, i la part ventral, clara o blanca El bec és fi i encorbat a la punta damunt seu s’obren els orificis nasals, en forma de tubs Són ocells oceànics que viuen sempre en alta mar, llevat de l’època de nidificació són excellents voladors, però per terra es traslladen amb una gran dificultat, bo i arrossegant-se Volen arran d’aigua, i no es capbussen s’alimenten de peixos i d’altres animals de superfície Algunes espècies són sedentàries, i d’altres efectuen llargues migracions molt precises, passant sovint d’un hemisferi a l’altre tenen un gran…
gavot
Gavot
© Tanya Dewey
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels àlcids, d’uns 40 cm, blanc, amb les parts superiors negres, coll curt i bec amb una franja blanca.
Habita a les costes nòrdiques d’Europa i a l’hivern a la Mediterrània occidental És comú als Països Catalans
gavinot
Gavinot
© Andreas Trepte
Ornitologia
Ocells de l’ordre dels caradriformes de la família dels làrids, d’uns 70 cm amb les potes d’un color rosat blanquinós, el bec robust i la resta del cos com el gavià argentat.
Habita a les costes nòrdiques d’Europa i a l’hivern a la Mediterrània occidental És comú als Països Catalans
rascletó
Rascletó
Bogbumper (cc-by-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 19 cm, que té les parts superiors de color bru d’oliva, amb l’esquena tacada de negre i blanc; el mascle té les parts inferiors d’un gris blavenc i la femella ocràcies.
Habita als aiguamolls de l’Europa oriental i hiverna a l’Europa mediterrània i el nord d’Àfrica És migratori als Països Catalans
baldriga cendrosa
Baldriga cendrosa
© Mark Rosenstein
Ornitologia
Ocell de la família dels procel·làrids, d'uns 45 cm de llargada, plomatge gris fosc a les parts superiors i blanc a les inferiors.
És sedentària a la Mediterrània les Illes Balears, Columbrets, on nia a la tardor arriba a les costes d’Anglaterra i d’Irlanda
cercavores
Cercavores
© Simon J. Tonge
Ornitologia
Moixó insectívor de l’ordre dels passeriformes, de la família dels prunèl·lids, d’uns 18 cm de llargada; als costats té franges de color bru rogenc, i el coll és blanquinós amb taques negres; el cap i el pit són de color grisenc.
De costums gregaris, viu a les muntanyes de la Mediterrània occidental i oriental, a més de 3000 m d’alt durant l’estiu
gavina corsa
Gavina corsa
© Jiří Ševčík
Ornitologia
Gavina d’uns 50 cm que té el dors i les ales d’un gris clar, el bec d’un vermell carmí amb una banda negra abans de la punta, que és groga, i les potes d’un gris verd.
Habita a la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de costes rocalloses És comuna a les Balears