Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
estúrnids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de dimensions mitjanes o petites, cos massís i plomatge generalment vistós i amb lluentor metàl·lica.
Són animals gregaris i insectívors que es nodreixen sobretot d’ortòpters i, en particular, de llagostes Inclou unes 100 espècies, distribuïdes per Europa, Àfrica, Àsia i Austràlia, entre les quals es destaquen els gèneres Sturnus i Gracula , habituals als Països Catalans
rincòpids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes que inclou un sol gènere, Rynchops, amb 3 espècies, d’una llargada compresa entre 38 i 45 cm, bec comprimit lateralment, recte i amb la mandíbula superior més curta que la inferior, cua forcada i membranes interdigitals lobulades.
Són nocturns i viuen a la vora dels corrents aquàtics, on es nodreixen de peixos, molluscs i artròpodes El més conegut és el bec de tisora Rynchops flavirostris , de color fosc, que habita en els rius d’Àfrica, des del riu Senegal i la mar Roja fins al riu Orange L’espècie Rniger , totalment negra, habita a l’Amèrica tropical
colltort
Ornitologia
Ocell de la família dels pícids, d’uns 16 cm de llargada, cua llarga i arrodonida, bec curt, recte i punxegut, potes molt curtes amb dos dits endavant i dos endarrere, i plomatge gris amb llistes negres, grogues i terroses.
És ocell emigrant que a l’estiu habita al centre i al sud d’Europa, i a l’hivern emigra a l’Àfrica Sovintegen en els boscs de fulla caduca, nien en forats d’arbres i es nodreixen de formigues que atrapen amb la llengua, llarga, viscosa i protràctil Quan es veuen en perill reaccionen d’una manera característica, torçant el coll fins a tocar la cua amb el bec
súlids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels pelecaniformes a la qual pertanyen dos gèneres i nou espècies, conegudes com a mascarells.
Tenen unes dimensions força grosses, semblants a les oques però amb un perfil aerodinàmic, amb potes fortes i palmejades, ales grosses acabades en punta, cua en forma de falca i bec robust i punxegut El color del plomatge varia entre el negre, el blanc i el castany Són ocells marins que es nodreixen de peixos, que cacen en grup llançant-se en picat sobre l’aigua, dins la qual poden arribar fins a 30 metres de fondària Nien en penya-segats rocallosos El mascarell comú Sula bassana nia al nord de l’Atlàntic
fasianiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells d’aspecte robust, mida mitjana o gran i potes fortes adaptades a córrer i a esgarrapar el sòl i amb tres dits endavant i un endarrere, el polze, alçat sobre el nivell dels altres dits; tenen les ales arrodonides i el bec curt, amb la branca superior encorbada i més llarga que la inferior.
Nien al sòl o en els arbres, i les cries són nidífugues Es nodreixen sobretot de gra, llavors, arrels i brots tendres Inclou unes 240 espècies, integrades en vuit famílies, entre les quals es destaquen les dels fasiànids , els tetraònids , els numídids , els meleagrídids , els cràcids i els megapòdids Famílies i representants més importants de l'ordre dels fasianiformes Família dels cràcids Crax globicera Oreophasis derbianus Ortalis vetula Família dels fasiànids Alectoris rufa perdiu , perdiu roja Coturnix coturnix guatlla Gallus sp gall Pavo cristatus paó Phaisianus colchius…
estruç
estruç
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrucioniformes
que ateny uns 2 m d’alçada i és considerat com l’ocell vivent més gros.
Té el coll llarg i cobert de plomes filiformes El seu cap és pelat i petit, amb ulls grossos i un bec ample i aixafat de forma triangular Les ales i el tronc, que és molt voluminós, són recoberts de plomes d’un color grisenc en les femelles i negre en els mascles, i les rèmiges i timoneres són blanques Les ales són de dimensions reduïdes i els serveixen per a aguantar l’equilibri quan corren Tenen les potes molt llargues, acabades en dos dits, l’intern dels quals és més desenvolupat i acaba en una ungla Habiten en grups a les sabanes i als deserts d’Àfrica i del sud-oest d’Àsia, i es …