Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
ànec cuallarg

Ànec cuallarg
© Asociación Andaluza de Turismo Rural en Casas Cueva
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, molt esvelt i amb una llarga cua afuada.
És de color castany, i el mascle té una ratlla blanca al coll, que puja des del pit, també blanc Nia al nord i a l’est europeu als Països Catalans, hi hiverna
perdiu blanca

Perdiu blanca
carlosbocos (CC BY-NC)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels tetraònids, de 35 cm, que presenta una carúncula vermella sobre cada ull, és blanc amb la cua negra a l’hivern, i té el cap, el coll i les parts superiors més o menys brunencs durant la resta de l’any.
Té els tarsos, i de vegades els peus, emplomallats El mascle, a l’hivern, presenta una ratlla negra des del bec a través dels ulls Habita a Finlàndia, Noruega, Lapònia, Escòcia, els Alps i els Pirineus
somorgollaire
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids, de 42 cm, que té les parts superiors i el coll bruns negrencs, les inferiors blanques, el coll prim i el bec prim i punxegut.
A l’hivern el coll, la gola i les galtes són blancs, amb una ratlla negra darrere l’ull Habita en colònies als penya-segats de la costa atlàntica europea, i a l’hivern alguns exemplars arriben a la Mediterrània occidental
escuraflascons becgròs
Ornitologia
Escuraflascons de la família dels caràdrids, d’uns 20 cm de llargada.
A l’hivern té les plomes del damunt grises, les de les parts inferiors, la gola i el cap blanques, el bec negre, i presenta una ratlla horitzontal fosca que li travessa l’ull a l’estiu les parts inferiors són marró fosc, la cara blanca, la part superior del cap negra, les ales burelles llistades de blanc, el dors negre i falb, la cua negra en el centre i grisa als costats, i el bec groc
esparver vulgar

Esparver vulgar
© Leif Bolding
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 27 a 38 cm de llargada, ales curtes i arrodonides, cua llarga, cap petit, bec curt, potes esveltes de color groc i urpes molt fortes.
Els mascles presenten el plomatge de les parts superiors gris pissarrenc, el de les inferiors blanc roig amb moltes franges de color gris vermellós i una taca blanca al clatell Les femelles són molt més grosses que els mascles de vegades el doble, presenten sobre l’ull una ratlla blanca que els arriba fins a l’occípit i tenen les franges de les parts inferiors blanques i burelles Ambdós sexes presenten franges grises a la cua És molt voraç i caça tant al descobert com a l’aguait Nia preferentment als arbres, sobretot als pins Habita a gairebé tot Euràsia, és migrador parcial a l’hivern i…
polla d’aigua
Polla d’aigua
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 33 cm, que és de color negrenc amb una ratlla blanca irregular als flancs i té les infracobertores caudals blanques amb una llista negra al mig.
El bec és roig amb l’extrem groc, la placa frontal és roja i les potes són verdes Habita als canyars d’aiguamolls, de rius i estanys de tot Europa —llevat del nord d’Escandinàvia i Finlàndia—, a l’Àsia central i meridional, a l’Amèrica central i del sud fins a l’Argentina, i a tot Àfrica llevat del Sàhara És comuna als Països Catalans
perdiu de mar

Perdiu de mar
Martin Grimm (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 25 cm, que a l’estiu té les parts superiors brunes, les inferiors ocràcies amb el ventre blanc, la gola groga i limitada per una ratlla negrenca, i la cua molt forcada i negra amb la base blanca.
És insectívora i gregària Habita a l’Àsia central i occidental, el SE d’Europa, la desembocadura del Po, la Camarga, el delta de l’Ebre i Andalusia, i hiverna a Àfrica És ocell de pas a la major part dels Països Catalans
trencalòs

Trencalòs femella
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels vultúrids, de 100 a 110 cm, que és de color blanc rogenc al cap i les parts inferiors, bru negrenc a les superiors i la cua, amb el raquis de les rèmiges i les rectrius blanc, i té una ratlla negra des de darrere de cada ull fins al bec, a la base del qual pengen dos flocs de plomes negres.
Té els tarsos coberts de plomes fins als dits i la cua és llarga i marcadament cuneïforme a l’extrem S’alimenta de carronya, especialment de la pell i dels ossos, que s’empassa sencers o bé els deixa caure volant fins que es trenquen i se’n pot menjar els fragments i la medulla Nia en els forats més inaccessibles dels penya-segats i habita a les grans muntanyes i serralades de l’Àsia central i el N d’Àfrica, i també a Europa, on actualment és molt escàs i localitzat a Grècia, Albània, Bulgària, Còrsega, Sardenya, els Pirineus i la serra de Cazorla Les legislacions espanyola i…