Resultats de la cerca

El mascle pot arribar a fer 150 cm d’envergadura, i té el plomatge generalment de color bru bronzejat amb taques a les extremitats de les ales i a la cua, i el cap i el coll nus i coberts de carúncules vermelles, així com l’excrescència erèctil que té sobre el bec

Són bàsicament frugívors, llur veu és semblant a la dels còrvids i les parades nupcials dels mascles són molt espectaculars Els mascles de l' ocell del paradís gros Paradisaea apoda , que és el més conegut, presenten uns grans ventalls de plomes vermelles a cada flanc, mentre que el plomatge de les femelles no té cap particularitat

Són més bons grimpadors que voladors, i són molt apreciats com a ocells de gàbia, puix que són domesticats amb facilitat, generalment són bons xerradors i viuen molts anys El lloro gris Psittacus erithacus ateny més de 30 cm, té la cua escarlata i la zona a l’entorn dels ulls, fins al bec, nua i blanca Habita a les selves de l’Àfrica central El lloro de cap groc o lloro reial Amazona ochrocephala ateny els 40 cm i és verd amb el cap groc i les puntes de les ales blaves Habita a l’Amèrica Central i del Sud, juntament amb el lloro de front blau A aestiva i el lloro de front blanc A…

És sociable i habita als Pirineus, als Alps, als Apenins i a les muntanyes altes de Iugoslàvia i de Grècia

El mascle no té taques a les parts superiors, les de les parts inferiors són més escasses, no presenta llistes fosques sota els ulls i el blau del cap és més intens La femella té les parts superiors més densament tacades i les llistes suboculars poc marcades S'alimenta principalment d’insectes i és força gregari, sobretot a l’època de cria Habita al N d’Àfrica, el S i el centre de la península Ibèrica, el SE de França, la Itàlia meridional, Sardenya, Sicília, el S dels Balcans i Grècia, i des de Palestina, l’Àsia Menor i la Sibèria sud-occidental fins al Turquestan i el Ienissei superior, i…

La cua, llarga i mòbil, té un elevat nombre de vèrtebres La tràquea és aixafada, la qual cosa dificulta a l’animal l’emissió de sons, d’on prové el nom de mut Té la temperatura del cos més baixa que els altres ànecs, per la qual cosa retarden la incubació Procedent de l’Amèrica tropical ha estat importat i domesticat a diversos països amb diferents noms ànec de Berberia, reial, crioll, espanyol , etc És criat com a productor de carn L’ ànec mestís és una raça híbrida d’ànec mut i una altra raça de carn No té tipus ni color definits, car aquests trets depenen de les races emprades en la…

És sociable Habita a gairebé totes les muntanyes d’Euràsia

Té una silueta desproporcionada a causa de la grossària del cap i del bec les potes i la cua, per contra, són petites Viu prop dels rius de curs lent i s’alimenta de peixos i d’altres petits animals aquàtics És sedentari i nia a tot Europa i al nord d’Africa és comú als Països Catalans, on generalment hom el veu solitari o en parelles

Habita als Balcans, a la meitat S de la península Ibèrica, a Sardenya i al nord d’Àfrica Als Països Catalans és comú al S de l’Ebre